¿Investigacions prospectives?

¿Què és una investigació prospectiva? A Anglaterra i als Estats Units rep el nom informal d’expedició de pesca.

Amb el pretext d’aclarir un fet presumptament delictiu, en realitat aquesta expedició pretén, com va dir l’extint fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, en l’obertura de l’any judicial 2017, "la recerca d’alguna cosa que pogués ser un indici de delicte".

Maza, que havia sigut magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, va ser recomanat pel llavors president de la Sala Penal, Manuel Marchena, al ministre de Justícia, Rafael Catalá, perquè Mariano Rajoy el proposés com a fiscal general de l’Estat en substitució de Consuelo Madrigal. Marchena solia fer broma a la taula de la Sala Penal anomenant "el meu vicepresident" Maza, amb qui mantenia una gran sintonia.

Al col·locar la censura de les investigacions prospectives com un aspecte central de la memòria de la Fiscalia presentada el 5 de setembre del 2017, Maza intentava complir un dels encàrrecs, inconfessats, del Govern de Rajoy: posar ordre en les llargues i interminables investigacions de la Fiscalia Anticorrupció sobre el Partit Popular durant casos com Gürtel o centrades en la Comunitat de Madrid durant la presidència d’Esperanza Aguirre. Maza va impulsar el nomenament de Manuel Moix per "depurar" Anticorrupció que va resultar un fiasco i, amb la seva dimissió l’1 de juny del 2017, Maza, després d’intentar en va retenir-lo, va proposar Alejandro Luzón per al càrrec.

Però això era important abans. No ara. Precisament, el 12 de novembre del 2025, un dia abans d’acabar el judici oral del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va sortir a la sala del judici el tema de les indagacions de caràcter prospectiu. Però no va ser la defensa del llavors acusat i ara condemnat que ho va fer. Van ser els agents de la Guàrdia Civil de la Unitat Central Operativa (UCO), entitat que va fer l’entrada i registre per clonar tot el que hi havia als telèfons i dispositius del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap de la Fiscalia de Madrid per trobar el que buscaven, qui va llançar l’assumpte.

Consuelo Castro, advocada del fiscal general, va demanar per què no van intentar saber si més persones van tenir accés al correu electrònic de Carlos Neira, advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. El tinent coronel, Antonio Balas, a càrrec de l’operació, va respondre: "Nosaltres no fem investigacions prospectives".

D’acord amb la instrucció del cas del fiscal general de l’Estat, de David Sánchez, germà del president, a Badajoz, i de Begoña Gómez, dona del president, i de Cristina Álvarez, no és difícil apreciar que es tracta d’investigacions prospectives: dona’m tots els teus correus i tota la documentació a veure si trobo aquella "alguna cosa" –Maza dixit– contra teu.

Això ens porta al secret de les comunicacions, que ha conegut una degradació fora de tot pronòstic en el que he anomenat l’EJE (estat judicial espanyol). La sentència de la Sala Penal del Suprem contra el fiscal general consagra que el jutge d’instrucció és el competent per suspendre els drets fonamentals (li va faltar citar Napoleó Bonaparte, a qui s’atribueix la dita: "El jutge d’instrucció és l’home més poderós de França").

Notícies relacionades

Negacionistes ara feministes

Amb la SEPI va arribar l’escàndol

Doncs no. La Constitució, en l’article 18, estableix les condicions per fer-ho tenint en compte que a diferència d’altres països el jutge espanyol és qui decideix i autoritza, no el supervisa ningú, el jutge no es denegarà el permís a ell mateix de suspendre aquest dret. I la jurisprudència del Tribunal Constitucional i sobretot la del Tribunal Suprem són (més aviat eren) molt garantistes.

Això ens porta a la jutge Nuria Ruiz Torralba, que instrueix els fets que van provocar 230 morts durant la dana de València del 2024. En la seva interlocutòria de divendres ha citat Alberto Feijóo com a testimoni.