Per què un recurs polític com l’abstenció no és possible a l’Espanya d’avui
Les aspiracions de Feijóo a Extremadura i Aragó s’han frustrat. El bloqueig PP-Vox, per no parlar d’una possible repetició electoral, es podria resoldre amb l’abstenció del PSOE, però aquesta senzilla operació tàctica no forma part de l’arsenal de solucions.
La necessitat té rostre d’heretge. I aquesta necessitat no l’ha ocultat María Guardiola, la presidenta que va convocar les eleccions del 21 de desembre a Extremadura i que, tenint en compte la seva limitada pujada –un escó–, no pot formar govern per si mateixa, segons somiava, per la qual cosa ha suggerit –sense arribar a negociar-ho– que, si al PSOE tant li interessa frenar la ultradreta de Vox, doncs que s’abstingui. Alhora, ha dit que com que això no passarà –sense, repetim, intentar si més no explorar-ho– se sent abocada a persuadir Vox.
Si s’analitzen aïlladament aquests casos un té la temptació de preguntar-se: ¿per què no tindrà solució? Per a això està el joc de les abstencions. ¿No pot Pedro Sánchez, per exemple, considerar l’abstenció a Extremadura, per exemple, un instrument per exposar Feijóo i la política del PP?
A saber: el líder del PP recolza convocar eleccions anticipades –és a dir, no tocava, però va decidir fer-ho per força–, passa a dependre encara més de Vox i com que la factura de Santiago Abascal per formar govern és molt cara, doncs allà hi ha el PSOE, la segona força minvant, per treure les castanyes del foc amb una abstenció. I a Aragó, si fa no fa el mateix. I ja es veurà a Castella i Lleó, d’aquí 31 dies, que ja no falta res per al 15 de març.
En una altra Espanya política seria perfectament possible.
Perquè la senya d’identitat de Pedro Sánchez ha sigut el "no és no" el 2016 a la investidura de Mariano Rajoy, el presumpte origen del llarg i brutal enfrontament de Felipe González amb l’actual president del Govern. Aquesta senya d’identitat –contra l’abstenció i contra una gran coalició a l’alemanya– forma part del que és el personatge, cert és, de Pedro Sánchez.
La pregunta a continuació seria: ¿cal descartar, per tant, l’abstenció com a joc polític o fins i tot com a maniobra per desemmascarar el teu rival? Un dirigent socialista de rellevància, consultat ahir, afirma: "Absolutament. Perquè ens faria molt mal amb el nostre electorat".
Potser el raonament complet seria: una abstenció o ajuda, per dir-ho així, a resoldre un problema creat per l’ambició i incompetència de Feijóo introduiria un gir de tal calibre en l’orientació que afegiria una raó més perquè els votants socialistes decideixin quedar-se a casa en més nombre, com ja ho estan fent.
Perquè el context és el que defineix la situació política. Feijóo no només vol que Sánchez se’n vagi o convoqui eleccions anticipades. Ha promès canviar la llei d’enjudiciament criminal per evitar que Sánchez i el sanchisme escapin de la llei, llegeixi’s presó. I ha pujat a l’onada d’accions judicials contra el president i el seu entorn familiar, vaticinant, a més, problemes judicials a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i amenaçant de citar-lo a aquest tribunal d’inquisició que és la comissió Koldo del Senat.
Per competir amb Vox, assagetat per Isabel Díaz Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez, Feijóo ha declarat una guerra sense treva, mirant de superar en virulència i en regularitat Abascal i Vox, de la qual cosa ha sigut expressió la contractació del provocador Vito Quiles, beneït pel secretari general Miguel Tellado, a la campanya electoral d’Aragó.
Cada nou episodi nacional –des de l’apagada i la dana de València del 29 d’octubre del 2024 al recent accident ferroviari d’Adamuz– és una batalla de poder per demostrar que Espanya es troba en virtual fallida.
Les peces
Fins i tot Felipe González acaba de denunciar que "Espanya no funciona" i Isabel Díaz Ayuso, que als 8 anys, segons ella mateixa ha confessat, va escriure una carta en la qual deia que l’Espanya de González anava molt malament, ara, ja de gran, adverteix que Sánchez "es carrega l’Espanya de Felipe González".
Notícies relacionadesAquest és, doncs, el context en el qual s’han de col·locar les peces d’Extremadura i l’Aragó, i ben aviat, en quatre setmanes, també la de Castella i Lleó.
La guerra continuarà, elecció rere elecció, només es pot esperar més llenya al foc. La legislatura acaba el 23 de juliol del 2027. Sánchez va dissoldre les Corts Generals el 29 de maig del 2023 i va convocar eleccions el 23 de juliol. El 2027, si torna a dissoldre per aquestes dates, votaríem el diumenge 25 de juliol.
