Entranyes del PSOE
Amb la SEPI va arribar l’escàndol
El conglomerat empresarial de SEPI és una de les caixes fortes de l’Estat, un nucli estratègic la solvència i el crèdit del qual és com una vàlvula cardíaca. El seu descrèdit dispara totes les alarmes, com ara ja veiem. En relleu i amb una traçabilitat cada vegada més versemblant, apareixen interconnexions entre les diferents trames. Poques vegades s’ha viscut en directe l’inici d’un desmantellament tan precipitat.
El cúmul ja fa angoixa i això porta a una suma de factors que de vegades, per interès polític o per desconcert social, s’extralimita. En casos de pronòstic tan reservat, la societat necessita diagnòstics rigorosos, un bisturí fi, la voluntat moral de precisar i no de confondre. Això afecta tant el govern de Pedro Sánchez com el PSOE, si volen merèixer credibilitat, i també l’oposició.
L’onada d’escàndols avança i el risc que afecti frontalment les institucions no és menor, com en altres circumstàncies ha passat amb el fiscal general de l’Estat. El repartiment de personatges és com el pati de Monipodio segons Cervantes perquè a les entranyes del PSOE han rondat individus capaços de tot i això escandalitza el ciutadà que paga els seus impostos i respecta les lleis. La ciutadania presencia esdeveniments descomunals i veu com el president del govern i líder del PSOE està paralitzat, com si res anés amb ell.
El seminari italià L’Espresso proclama Pedro Sánchez personatge de l’any. El consol li serà molt fugaç perquè la gent es pregunta, sobretot, com és que el partit més progressista d’Europa pot estar afectat per tanta corrupció. De fet, L’Espresso és un indici clar de fins a quin punt l’esquerra ha desaparegut a Itàlia, especialment el socialisme.
És possible que per ara tinguin més impacte els casos d’assetjament sexual però la possibilitat que al govern d’Espanya se li’n vagi de les mans la SEPI tindria conseqüències enormes.
En realitat, quant de temps fa que Pedro Sánchez desgoverna? En quina mesura el fet d’atendre les sol·licitacions de socis parlamentaris com Junts i Bildu pot tenir relació amb els successius descuits de la Moncloa?
Notícies relacionadesEn estat de pànic, els partits polítics abunden en reaccions autodestructives. I això –com es va veure en altres situacions– l’electorat no ho perdona. Segueixen les detencions i els registres, les imputacions i els grans rumors.
De cop i volta és com si visquéssim en un apartador, al marge del que passa al món –que no és poca cosa–. És del tot insà estar capficats en les gravacions d’Ábalos, el salvament de Plus Ultra, les compres de la dona de Santos Cerdán, les propietats immobiliàries d’un expresident de la SEPI o els embolics de Leire Díez. Al personatge de l’any de L’Espresso li correspon obrir de bat a bat les finestres, deixar passar l’aire i convocar les urnes si l’aire no corre.
