Taller de Músics, 45 anys
Taller de Músics, 45 anys /
Quan aquestes setmanes estem recordant el 50è aniversari de la mort del dictador no només hauríem de mirar enrere a un procés de transformació política sinó també valorar el terratrèmol social, cultural i creatiu del qual encara avui som hereus. Només algunes de les iniciatives sorgides aquells anys van anar més enllà de ser un ferment creatiu però fugaç i van saber crear un ecosistema cultural al seu voltant, consolidar-se com a institució i adaptar-se a la nova realitat que havien contribuït a crear. Sempre amb una complicada relació amb les administracions, en una permanent tensió, no sempre resolta de manera equilibrada, entre la necessitat de suport públic i la dependència de l’administració, la consolidació com a institució cultural i el manteniment de la llibertat artística i l’esperit crític. El Taller de Músics, que va néixer al Raval i ha crescut a Sant Andreu, guiat per l’esperit inconformista del seu fins ara director, Lluís Cabrera, és una d’elles. Sense la seva aposta per gèneres com el jazz o el flamenc (igual com van fer altres projectes com els de Zeleste o l’Aula de Música Moderna i Jazz, avui al Conservatori del Liceu) no s’explica el panorama musical d’una Barcelona que sense ells seria més uniforme, menys diversa i més grisa. Aquestes noves iniciatives, i els conservatoris tradicionals avui renovats, van acabar trobant cada un el seu lloc, enriquint-se mútuament i creant un dens teixit formatiu.
El segell més característic del Taller és, segurament, la introducció en el seu moment d’un concepte d’acord també amb el temps en què va néixer. Un criteri segons el qual l’educació musical, segons el seu propi lema fundacional, ha d’establir ponts entre l’aula i l’escenari. En paraules de Lluís Cabrera, que deixa d’estar al capdavant del Taller justament en la celebració de l’aniversari per ser rellevat per l’exconseller Joan Manuel Tresserras al capdavant del patronat i per Eunice Romero com a directora, "el que compta és el talent, no els títols que no demanen a ningú per pujar a un escenari". Tot i que el Taller els expedeixi, alguns dels talents que han nascut al seu si han trobat allà la manera de créixer al marge en un marc acadèmic flexible. Durant aquestes quatre dècades llargues el Taller ha aconseguit ser, alhora, casa discogràfica i taller de producció i gestió d’espectacles, i centre d’educació superior acreditat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
El llegat de Cabrera no únicament se cenyeix a la continuïtat del projecte, sinó també al fet que el Taller de Músics, des dels seus inicis llibertaris fins a haver-se convertit en un centre de primer nivell, ha lluitat com a tal en la defensa dels drets dels professionals de la música, promovent concerts i produint material discogràfic, sense oblidar les accions socials que ha portat a terme en l’entorn del Raval. El Taller ha sigut i continua sent, en aquests 45 anys, un epicentre d’activitat artística, un laboratori de creativitat i una institució musical referent en l’agitació cultural del país.
Per això mateix són interessants les reflexions del mateix Cabrera en diferents aspectes que incumbeixen la realitat del sector a Catalunya. Des de la dificultat de programar música en viu en locals amb aforament reduït fins a la falta d’inversió pública en aquest camp en comparació amb el que passa amb el teatre o la dansa. Des de la falta de reconeixement dels músics fins a les temptacions de reduir l’actual diversitat de l’oferta acadèmica. O la necessitat de reconèixer que Catalunya només pot ser plural , una batalla de la qual difícilment el fundador del taller es jubilarà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
