Sortits de les files socialistes
Crec que les pròximes eleccions votaré qui em digui la regidora socialista de Torremolinos assetjada sexualment durant més de quatre anys pel secretari general del seu partit a la localitat, Antonio Navarro. Aquesta malaguenya consultava coses de l’acció política del municipi i rebia respostes de l’estil "que et vull posar fitxa", "fas molt de goig", "jo sé com treure’t el mal de cap", o "aniré depilat per si tens una relliscada". Un dia, aquest cap li va enviar mig centenar de missatges grollers en cinc hores, de nit. Quan ella el va amenaçar de denunciar-lo perquè li va agafar el cul, ell la va esperar a la porta de casa seva, perquè "bé deus haver de llençar les escombraries, ¿oi?". Al final, després d’avisar el partit pels canals pertinents i rebre abúlia per resposta, se n’ha anat al jutjat. Si aquesta dona tipa d’aguantar la tabarra i abandonada pels seus m’assegura que el PSOE és el partit del feminisme potser m’ho he de creure. Ho dic així, perquè pel que sembla Pedro Sánchez està preocupat pel vot femení, el que el va fer arribar a la Moncloa, i que aquests dies es mostra ressentit, segons les enquestes. Sánchez no sap si hi haurà prou dones que el votin amb una pinça al nas.
A la Moncloa, per cert, a dues portes del president del Govern, trescava un tipus que s’apujava la bragueta a la cara de les treballadores, simulava fel·lacions, els feia comentaris sexuals i quan li contestaven amb acritud els demanava si no havien practicat sexe el vespre anterior. Es diu Francisco Salazar, i no he sigut capaç de trobar el càrrec que exercia, tot i que tots asseguren que manava molt i que era pròxim de l’"enamorat" Sánchez. És a dir, és un d’aquests que grimpen sense necessitat de presentar-se a les eleccions, una mà dreta de tipus que no saben mai què fa la seva mà esquerra. Les dones de la seva oficina van usar els canals habilitats pel PSOE per manifestar l’assetjament que patien, però els seus expedients van ser silenciats. En tots dos casos, no s’ha actuat contra els abusadors fins que les víctimes han anat a la premsa. Sembla preocupant el percentatge de bavosos que acumula el partit socialista, tret que la tara afecti només els íntims de Sánchez. Molts ressorts al seu organigrama per garantir el benestar de les dones, que a l’hora de la veritat es posa darrere dels interessos de les sigles.
A tres portes de l’oficina on Salazar demanava a les treballadores que li mostressin l’escot, a la mateixa Moncloa, es reunia el Consell de Ministresses del Govern progressista, que pensa esgotar la legislatura perquè no es pot cedir el pas a la ultradreta i les seves retallades als drets de les dones. La seva portaveu, la ministra Pilar Alegría, va quedar per dinar amb Salazar fa un mes, quan ja les denúncies en contra seu s’havien cursat i tapat, i se’n penedeix. Es pot imaginar com es devien sentir les víctimes de l’assetjament. Ja veurem si les votants de l’Aragó li ho perdonen quan arribin les eleccions autonòmiques. La seva companya la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha qualificat el cas de "masclisme al més alt nivell" i s’ha esborrat. No es prenen seriosament el feminisme. Deuen pensar que també aquesta decepció passarà, si resisteixen prou temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
