2
Es llegeix en minuts
El PSOE falla a les dones

UIMP - Archivo

L’absoluta inacció del PSOE davant les acusacions d’assetjament sexual i abús de poder contra Francisco Salazar, que fins a la primera setmana de juliol, quan va ser destituït com a assessor a la Moncloa, era una de les persones més pròximes al president Pedro Sánchez, ha obert una greu bretxa en la credibilitat dels socialistes i fins i tot ha produït un conat de rebel·lió de les dones del partit. El feminisme és, des de fa dècades, una de les banderes més representatives dels socialistes que, per descomptat, també enarbora orgullós Pedro Sánchez. I ho és gràcies a l’afany de tantes feministes que van haver d’arrencar amb fòrceps als seus companys alguns dels avanços en el reconeixement dels seus drets i en la igualtat de gènere.

Els últims comportaments tèrbols que s’estan coneixent de persones pròximes al mateix president del Govern mostren, no obstant, que alguns homes socialistes no han acceptat aquest progrés en l’equitat de gènere o que almenys no han sigut capaços d’assimilar-lo en la seva vida quotidiana.

L’últim cas conegut és el de Salazar, acusat per companyes de feina, militants al seu torn del PSOE, de conductes tan inapropiades en el tracte amb elles com presumptament delictives d’acord amb la llei. Poc abans es s’havien conegut els vergonyosos àudios en els quals l’exministre i exsecretari d’organització, José Luis Ábalos, ara a la presó, es refereix de manera vexatòria a les dones i a la seva suposada afició pel sexe de pagament. Una pràctica que el PSOE proposa abolir.

Des de l’acomiadament de Salazar de la Moncloa han passat cinc mesos i ara s’ha sabut que en aquell temps el partit no va avançar en cap tipus d’investigació sobre el que havia passat. Una greu falta de respecte a les víctimes que els socialistes miren d’atribuir més a la desídia que a la connivència amb l’exassessor de Sánchez. Sigui quina sigui la causa de tal passivitat en la investigació i en posar l’acusat davant la justícia, el mal reputacional per al PSOE ja està fet. Especialment perquè és difícil no pensar que la pretesa distracció buscava tapar amb una capa d’amnèsia els fets. Una mostra d’això és que diumenge passat, una vegada que es va saber que la investigació interna no s’havia produït, el Govern va destituir, per encobriment, Antonio Hernández, mà dreta de Salazar en el Gabinet de Presidència. És difícil creure que el fet que aquest cessament es faci amb cinc mesos de retard es degui únicament a l’oblit o el desinterès.

El PSOE es troba doncs en un compromís i s’hi troba en un assumpte molt sensible. No només perquè els socialistes es consideren a si mateixos paladins del feminisme, també perquè bona part dels seus votants són dones i els àudios d’Ábalos i les denúncies contra Salazar han fet efecte en aquest electorat, almenys en el que mostren els sondejos.

Sánchez ha assumit ara "en primera persona" la responsabilitat per la inacció contra el seu exassessor, però haurà d’actuar amb molta contundència, i segurament portar el cas als tribunals, si vol recuperar per a ell i per al seu partit la reputació perduda i el suport de la majoria de les dones, que senten que el PSOE, sigui aquesta o no la seva opció electoral, els ha fallat.