Febre àrtica EUA-Rússia

La resistència permanent de Rússia a sotmetre’s als plans nord-americans per aturar la guerra a Ucraïna té a veure amb la descrita com a febre polar; la disposició de Donald Trump de tolerar les successives insolències de Vladímir Putin, també. El Kremlin disposa d’un factor determinant per imposar les seves exigències a Ucraïna: està decidit a compartir amb els Estats Units els jaciments àrtics a canvi de sortir-se amb la seva en el camp de batalla ucraïnès. Cosa que té el beneplàcit dels grans operadors de les tecnofinances a Wall Street i a Silicon Valley, desitjosos de prescindir de la provisió xinesa de terres rares.

S’imposa així la realpolitik al dret internacional, a la tutela multilateral de l’Àrtic com un espai protegit. Tots els actors a escala global participen en la liquidació de facto del Consell Àrtic, en què originalment participaven els vuit països amb territori per sobre del cercle polar i que avui amb prou feines té vigència entre els socis de l’OTAN, disposat Trump a entendre’s directament amb Rússia i marginar de l’operació els aliats europeus. El contrapès de Noruega, Suècia i Finlàndia en les operacions en curs resulta clarament insuficient; la determinació canadenca d’operar pel seu compte i assegurar-se l’explotació de la seva quota de terres rares remarca la feblesa d’Europa. De moment, queden així fora de la cursa els integrants de la Unió Europea en els àmbits amb més pes específic en el futur immediat: producció de xips d’última generació, computació quàntica i intel·ligència artificial.

L’opció preferent de Trump per la sintonia amb el Kremlin és contradictòria amb la tradició de l’entramat d’interessos amb Europa en els camps econòmic i militar, però s’até a la necessitat imperiosa de guanyar autonomia estratègica, tot i que sigui limitada, perquè Rússia no serà mai un soci fàcil. De fet, es produeix una imitació o adequació als Estats Units de l’estructura de poder segons el model rus, d’oligarques que orbiten al voltant del poder executiu amb el compte de resultats com a única vara de mesurar. El significat subjacent del document Estratègia de seguretat nacional dels Estats Units, difós divendres, és l’última prova fefaent que els projectes sociopolítics europeu i nord-americà s’allunyen a passes de gegant. S’imposa, en canvi, el model del big business (‘gran negoci’) com a element nuclear d’un comportament amb poques regles, imposat pel triangle Estats Units-Rússia-Xina, del qual Ucraïna pot ser una de les primeres víctimes propiciatòries.