La pròxima fiscal general

La continuïtat malgrat el processament de García Ortiz es va mantenir com a exhibició de confiança absoluta en la innocència del fiscal general, i de resistència davant el que es va voler visibilitzar com una ofensiva políticament coordinada des de l’oposició i els jutges del Tribunal Suprem. La furiosa resposta davant la resolució condemnatòria, i el relleu immediat amb l’argument d’impedir qualsevol lapse d’interinitat entre la sortida d’un fiscal general i la seva successora designada, continuen pretenent emmarcar la decisió del tribunal en un cop institucional contra el Govern, que mereix una resposta proporcional i sense tardança ni cap dubte. S’allunya així una vegada més la possibilitat que es reconegui el més mínim error comès en la mediatitzada gestió de la informació sobre les investigacions per frau fiscal contra la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, per molt que alguns alts càrrecs de la majoria governamental, no tots, formalment es prodiguin en expressions de respecte a les decisions judicials.

Cop a cop, doncs, el Govern va anunciar que la pròxima fiscal general serà Teresa Peramato, amb tres dècades en la carrera fins a arribar a la categoria de fiscal de sala del Tribunal Suprem, una executòria centrada en la lluita contra la violència masclista i una militància professional alineada, com és habitual en els nomenaments d’aquest càrrec amb governs socialistes, en la Unió Progressista de Fiscals.

Després de l’episodi que va implicar fins al fons la institució de la Fiscalia General en l’intercanvi de cops judicials, mediàtics i polítics que afectaven l’entorn personal del president del Govern i de la presidenta de la Comunitat de Madrid, hauria sigut necessari un nomenament el perfil del qual accentués la independència i professionalitat del nou responsable del ministeri públic, més que la seva afinitat ideològica o orgànica amb el partit governant. El segon sembla garantit (Sánchez ja no es podria permetre a hores d’ara un nomenament com el de, en el seu dia, l’exministra de Justícia Dolores Delgado) amb un currículum estrictament professional i respectat i l’aval que suposa que el Ple del Consell del Poder Judicial hagi declarat de manera unànime la seva idoneïtat per accedir al càrrec, en una decisió que només no va superar, en el seu segon mandat, García Ortiz. Des dels altaveus de l’Executiu s’ha insistit, en canvi, en el primer, en el perfil progressista de l’elegida. I la dedicació de Peramato a combatre la violència de gènere, garantir els drets de les denunciants o posar l’accent en la violència vicària mereix respecte i reconeixement. Tot i que aquesta causa s’utilitzi per part del Govern com un element més per remarcar trinxeres ideològiques (davant la qual cosa en aquesta ocasió només s’ha retratat Vox). No obstant, tampoc es pot oblidar que la nova fiscal general, apadrinada pel seu aviat predecessor, compta en el seu historial amb una defensa de la redacció original de la llei del només sí és sí i de la idoneïtat de la instrucció orientativa de García Ortiz amb què se suposava que n’hi havia d’haver prou per evitar les rebaixes de penes malgrat la qual la norma va haver de ser reformada pel Congrés pocs mesos després.