Editorial
Un guardó multiplicat
La Catalana i el Català de l’Any reflecteixen en el guardó d’EL PERIÓDICO la paritat a què aspirem
Ja fa 25 anys, EL PERIÓDICO va iniciar l’entrega del premi Català de l’Any sota la commoció de l’assassinat en mans d’ETA d’Ernest Lluch, a qui es va voler brindar homenatge dedicant-li aquest nou guardó a títol pòstum. Un quart de segle després el record de l’exministre que va establir les bases del sistema públic de salut espanyol segueix viu però moltes coses han canviat pel camí. I l’evolució dels premis ha corregut en paral·lel als canvis que el nostre país i els mitjans de comunicació hem experimentat, amb noves realitats, horitzons i oportunitats llavors inimaginables, amb ruptures que van ser doloroses i que només en alguns casos hem aconseguit contenir i amb noves tensions que ens interpel·len. Aquest diari no ha deixat de mirar d’adaptar-s’hi, renovant la seva aposta editorial, des de l’adquisició per part del grup Prensa Ibérica, dirigida a fer compatible l’aposta pel progrés de les persones i el futur del planeta. Una cosa que també s’ha reflectit en la nòmina de premiats en els seus guardons anuals (i dels que s’han creat durant aquest període des d’aquesta mateixa capçalera, els premis Empresa de l’Any i els acabats d’inaugurar Barcelonina i Barceloní de l’Any). Aquest any, aquesta cita anual estrena una nova reformulació dins de l’esperit que els inspira des de la seva creació, el de reconèixer l’esforç i la tasca de personalitats que ajuden a construir una societat millor des dels àmbits cultural, comunitari, artístic, científic o tecnològic i, així, expressar el vincle entre EL PERIÓDICO i la societat catalana, en un diàleg amb la comunitat de lectors i els que representen els seus més destacats referents.
En aquest renovat projecte editorial, la defensa de la igualtat de gènere ha sigut una de les senyes d’identitat d’aquest diari, que ara es vol traslladar de forma inequívoca als seus premis anuals. Des del seu naixement, les decisions dels jurats o les votacions populars, en cada un dels diversos formats que ha tingut aquesta decisió, han fet que el guardó només hagi recaigut en tres ocasions en dones (Manuela de Madre, Neus Català i Lucía Caram), una proporció que no s’ajusta ni a la voluntat d’avançar en la paritat ni al protagonisme real que els dos gèneres han tingut i tenen en la construcció de la nostra societat. Desdoblar el premi en dues distincions –aquest any, Montserrat Fontané i Javier Cercas– va ser una proposta de la direcció editorial que va ser acceptada pel Comitè Editorial del diari que busca garantir que aquest guardó sigui, també, un reflex d’aquesta paritat.
Amb el reconeixement com a Catalana de l’Any a Montserrat Fontané, que fa ja sis dècades va obrir Can Roca, un bar restaurant popular a l’ombra del qual va créixer El Celler de Can Roca dels seus fills Joan, Josep i Jordi, aquest diari ret homenatge, l’any en què Catalunya ha sigut distingida com a Regió Mundial de la Gastronomia, als que des de les cuines han mantingut viu un llegat culinari i han sabut fer-lo créixer i transformar-se sense perdre el contacte amb els seus orígens. Amb el de Javier Cercas, Català de l’Any, incorporat recentment a la nòmina de la Real Academia Española i que ha vist com la seva aproximació a la figura del papa Francesc al seu llibre El loco del fin del mundo (i ara, l’adaptació televisiva de la seva exploració sobre el 23F a Anatomía de un instante), reconeixem la seva consagració com un gran escriptor català en llengua castellana i dimensió global.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
