No és mai tard per a la cultura

I, és clar, això connecta amb la certesa que una societat sense cultura es converteix en una cosa manipulable i dòcil. Per això celebro que, enmig de tanta porqueria digital i al marge dels mal anomenats creadors de contingut a la xarxa, els projectes culturals dignes d’aquest nom conservin algun espai. En aquests dies tan propicis per mirar-nos al mirall de la història, dos exemples de com el teatre i la literatura ens poden interpel·lar.

Notícies relacionades

De ‘res a la tele’ a ‘res a la tele’

50 anys de monarquia

No crec que hi hagi gaires dubtes sobre el fet que La península de las casas vacías és el fenomen literari de l’any; el seu autor, David Uclés, que, per cert, acaba de fugir de X fart d’insults, ha estès el seu personal realisme màgic a un pòdcast, titulat Las cuatro heridas, en què analitza l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil. El compendi de veus, reflexions, debats i experiments sonors el converteixen, segons el meu parer, en un artefacte cultural imprescindible.

Allà, per cert, a Las cuatro heridas, hi surten alguns dels actors de 1936, el gran toc d’atenció teatral del moment. El director, Andrés Lima, desgrana durant més de quatre hores un relat en què coincideixen l’horror de la guerra, les conspiracions per carregar-se la República, les traïcions dels militars colpistes, les misèries de la política i la vergonyosa renúncia de les grans potències a enfrontar-se al feixisme. El dubte és si tot aquest bagatge cultural pot plantar cara a l’onada revisionista i reaccionària que ens envaeix, després de dècades d’absentisme polític, educatiu i social. Jo encara confio que sí. Perquè no és mai tard per a la cultura.