Res és el que sembla
Un fiscal a un president enganxat
Álvaro García Ortiz no seria fiscal general de l’Estat si Pedro Sánchez no fos president del Govern. I si el president del Govern no fos Pedro Sánchez, García Ortiz no hauria sigut condemnat a dos anys d’inhabilitació que l’obliguen a cessar en les pròximes hores. García Ortiz, com Alberto González Amador, és una peça en una batalla que lliuren des de fa anys l’actual president del Govern amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I aquesta mà l’ha guanyat la presidenta, tot i que és possible que en la següent la perdi González Amador. Així que els antagonistes seguiran la guerra amb altres alfils, ja veurem quins. García Ortiz està com està per ser un fiscal enganxat a un president. El que és dramàtic és que en la polarització has de ser o d’un o de l’altra. I has d’escollir entre algú que va arribar a reconèixer un delicte fiscal o algú que, veient-se assetjat, s’ha saltat més d’una norma de decòrum. A més de la llei, segons una sentència pendent de redacció. I aquest vendaval polaritzador es va carregant, una a una, bona part de les institucions de què ens vam dotar fa 50 anys al sortir de la dictadura. La fiscalia general no tornarà ser el que era. Com RTVE no va tornar a ser el que era després de Cabanillas i Urdaci. Com el CIS no serà el que era després de Tezanos.
Els ciutadans no es mereixen aquesta destrossa que només fa que encoratjar el vot als partits que advoquen per destruir les regles d’un sistema que els que l’haurien de defensar no defensen prou. El seu curtterminisme ens porta a situacions absurdes com gastar diners en enquestes que ningú es creu o processar el fiscal general en exercici.
La polarització no arregla problemes. Els engrandeix. I els populismes se n’aprofiten per guanyar eleccions, però no tenen solucions per oferir una vegada són al govern. I d’aquest bucle no en sortim ni amb la inhabilitació de García Ortiz ni amb la previsible condemna de González Amador. Ens en sortiríem si s’asseguessin a parlar Sánchez i Ayuso. Un diàleg tan impossible com necessari.
