La cacera i l’amor
"¿Li està entrant aigua, amor?" "Tranquil·la, amor". "Ja ho sé, amor, ja ho sé". "Vostè posi’s fora de perill també, amor, ¿entesos?" "Està espantada, amor, jo intentaré tranquil·litzar-la". "De res, amor". Aquests fragments formen part d’una conversa a tres bandes. D’una banda, una operadora del servei de teleassistència atenent la trucada desesperada de L., una dona de 80 anys. L’aigua està inundant casa seva i no pot moure’s. La professional, després de demanar ajuda a la Policia Local de Picanya, truca a la persona de contacte de L., una amiga, però ella també es troba en dificultats. Les transcripcions dels serveis de teleassistència durant la dana són esgarrifoses. Entre les paraules es palpa el terror de qui s’enfronta a una mort horrible. Però hi ha una mica més, aquest "amor" reiterat d’una operadora, aquesta paraula llançada com un il·lusori salvavides d’afecte davant la tragèdia. De la mateixa manera que se sent l’angoixa de la víctima, també es percep la compassió de la persona que l’assisteix, el seu esforç per acompanyar-la. Una mà estesa, una alenada de vida davant la imminència de la mort.
A El corazón del hombre, Erich Fromm va reflexionar sobre l’orientació "biofila" –amor a la vida– davant l’instint destructor: la necrofília. El llibre va ser publicat el 1964, quan la Guerra Freda mantenia viu el temor d’una guerra nuclear. A les seves pàgines, l’autor (que havia viscut dues guerres mundials) es preguntava si la humanitat es dirigia cap a "una barbàrie nova" o si era possible "el renaixement de la nostra tradició humanista". Per això estudiava la naturalesa del mal i els impulsos que porten a triar entre el bé i el mal. Al costat oposat de la compassió, Fromm situava el "narcisisme maligne". Una mena d’hipertròfia narcisista en la qual l’individu idolatra tant el seu propi jo que distorsiona la seva relació amb els altres, menyspreant la vulnerabilitat.
Notícies relacionadesLa Fiscalia de Milà està investigant la presumpta existència de grups de "turistes franctiradors" durant el brutal setge de Sarajevo (1992-1996). Italians que haurien pagat entre 80.000 i 100.000 euros per passar un cap de setmana de cacera humana als turons que assetjaven la ciutat. Per disparar nens es pagava més. S’assenyala gent amb diners i reputació, propers a cercles d’extrema dreta i apassionats de les armes.
Penso en l’operadora de la dana –amb el seu sou escàs, el seu cor encongit i la seva humanitat condensada en aquest "amor" reiterat– davant la degradació moral d’uns individus que van matar per matar. L’escolta, l’empatia i l’auxili davant el plaer de destruir. Al seu llibre, Fromm assenyala com el narcisisme maligne pot convertir-se en un fenomen social i polític. Quan s’alimenta la superioritat del grup propi i la inferioritat dels altres. Quan la crueltat va impregnant-ho tot fins al final de la democràcia, fins i tot de la vida. Tot està escrit. La història ens ho recorda: si perdem la capacitat de commoure’ns, també perdem l’esperança de triar el bé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
