Filles de la paraula

zentauroepp3091910 barcelona 19 6 2005 diccionarios de catala pompeu fabra 200617133527

Les paraules ens permeten explicar històries, però elles també tenen la seva pròpia. L’encarregada d’estudiar-la, rastrejar la seva procedència, el perquè de la seva existència, del seu significat i de la seva forma, és l’etimologia, una ciència que jo concebo com una mena de joc les regles del qual recull el Diccionari. Poques coses m’agraden més que esbrinar d’on ve el llenguatge que utilitzo per comunicar-me, amb mi i amb els altres, per explicar-me i explicar aquesta realitat que, una vegada narrada, puc habitar. Només quan escric tinc consciència de ser i estar, i que els altres siguin i estiguin, al meu costat o lluny de mi, ja que la distància, igual que la mort, no és oblit si hi ha la literatura. Les meves millors amigues, les que més em coneixen, ho saben i, tot i que de vegades els trec de polleguera al mostrar-me especialment primmirada (acurada, rebato jo) amb les paraules, solen participar de tan particular diversió. Fa uns dies, una d’elles em va enviar un missatge per explicar-me que acabava de descobrir, mentre es documentava per a un treball periodístic, que durant el franquisme les lesbianes, per reconèixer entre elles que eren homosexuals, feien servir la paraula llibretera. "Tal és llibretera", deien. En el cas de les més joves, el terme utilitzat era tebeos. "¿No et sembla preciós? ¿Ho sabies?", em preguntava la meva amiga, que comparteix amb mi un ofici, el de l’escriptura, que és sobretot passió, ja que si no fos així hi hauria èpoques en què desistiríem de continuar escrivint, jo ho faria, sens dubte. "¿De veritat? No en tenia ni idea. Llibretera... Molt més bonic que lesbiana o camionera", li vaig contestar jo, a la qual cosa ella em va respondre: "Tant com t’agraden les paraules he pensat que aquesta història t’agradaria... Segur que algun dia t’inspira alguna cosa". En el següent missatge, la meva amiga m’enviava una captura de pantalla treta de la web de la Fundación Triángulo sobre com mentre l’homosexualitat va ser il·legal a Espanya, entre 1954 i 1978, llibretera va ser un sinònim de lesbiana: "Ser llibretera significava que formaves part de cercles clandestins de suport entre dones lesbianes (...). Els termes com a llibretera van anar poc a poc substituint-se per altres expressions com l’ús del verb entendre com a sinònim de ser homosexual". Una història ben bonica, preciosa i literària, sorgida d’una altra d’horrorosa, terrible i trista. Després de l’intercanvi de missatges amb la meva amiga, vaig buscar l’origen de llibreter: del llatí librarius, els components lèxics del qual són libir (llibre) i el sufix –er (lloc, professió). No té, per tant, vinculació etimològica, formal, amb la paraula llibertat i, no obstant, no hi ha exercicis més lliures que els de l’escriptura i la lectura. Això devien pensar, penso jo, totes aquelles dones que van convertir llibretera en sinònim de lesbiana en un moment en què el llenguatge, el jurídic però també l’ordinari, no els permetia existir. Va ser un blanc, aquells segons de silenci en què un actor no recorda les seves línies a l’escenari, que elles, en lloc de claudicar al no saber com continuar, van aprofitar com una oportunitat perquè la seva vida fos diferent, lliure malgrat la clandestinitat. És cert el que va dir Octavio Paz, som fills de la paraula. El llenguatge és creació, i naixement.

Inicia sessió 0 Comentaris