A qui serveix Junts

L’estratègia de Puigdemont es burla de les necessitats de la ciutadania i se centra a alimentar el discurs del greuge contra Catalunya i, de passada, l’antipolítica. Res de nou. El guió ja està escrit i posat en pràctica. A llarg termini ha resultat un fracàs, però a curt va servir perquè Artur Mas es mantingués en el poder mentre es convertia en paladí de l’austeritat.

Notícies relacionades

Escoltar l’(im)possible

Autolesió demòcrata

Durant la presidència de Mas, la disminució de la despesa social va ser superior al 26%. Catalunya va ocupar el demolidor primer lloc en el rànquing de comunitats que més van retallar en salut, al mateix temps que trepitjava l’accelerador de la privatització sanitària. Mentre els catalans patien la crisi econòmica amb la xarxa de seguretat atrotinada, el seu govern encapçalava el procés. Els marges de la misèria no deixaven d’ampliar-se, però els carrers no clamaven contra la precarietat, sinó que celebraven l’esperança d’una entelèquia.

Sí, tot està escrit: menyspreu al públic, excitació de l’afront i burla democràtica. Però fins i tot per seguir el guió s’han de tenir certs dots. Resulta imprescindible conèixer l’escenari, estudiar els companys de repartiment i, sobretot, sintonitzar amb el públic. El procés va ser un magma de veritats, mentides, il·lusions, greuges i desafiaments democràtics que va saber crear un artifici. Per a molts va significar una esperança en dies ombrívols. Fins que la realitat es va imposar al somieig i les incapacitats de la tramoia van quedar al descobert. Avui, Junts només afegeix ombres a una foscor dominada per la ultradreta. Sí, està bé saber per a què serveix. I a qui.