El mar al voltant
Taylor Swift a la Xina de ‘Her story’
La cantante Taylor Swift en la foto compartida en Instagram con la que anunció su compromiso con Travis Kelce. /
La influència de Taylor Swift sobrevola la història més lluminosa que arribarà a les nostres pantalles des de la llunyana Shanghai, la pel·lícula que va protagonitzar l’acte de clausura del festival de cine asiàtic de Barcelona aquest cap de setmana, Her story. La producció, del 2024, és un pas més en la narrativa d’una cultura xinesa que avança a cavall de la globalització en un moment clau geoestratègic, allà hi ha la pugna entre Trump i Xi Jinping, però també en plena transformació dels rols femenins. L’Asian Film Festival de Barcelona, organitzada per Casa Àsia, porta ja 13 anys portant als nostres cines fragments de la vida dels Antípodes com atrapasols que amplifiquen la seva llum: la dona víctima d’anys d’abús que trenca amb aquest jou protagonitza una altra pel·lícula emocionant que va programar el festival Like a Rolling Stone, però Her story va més enllà. Una mare divorciada i una jove de vida desestructurada comparteixen com veïnes alegries i amargors davant l’atenta mirada de la nena protagonista, que teixeix uns llaços d’afecte únics entre tots els personatges a tall de família sobrevinguda. La màgia del cine no està en el que explica, sinó en com la directora xinesa Shao Yihui ho explica, sense esquivar temes difícils però amb una tendresa i un sentit de l’humor que fa esclatar a rialles el pati de butaques.
En temps del domini cultural del K-pop i el poder tou, si els dibuixos animats de Ne Zha van penetrar al cor d’Occident mirant de tu a tu a Pixar i Walt Disney, pel·lícules com aquesta tenen l’energia de qüestionar prejudicis i d’oferir una mirada d’excepció als reptes que afronten les dones xineses que volen decidir la seva professió, la seva conciliació familiar i el seu cos i deixar enrere aquella part de la tradició cultural que encara les estigmatitza.
No tenen una tasca fàcil. Les dones ocupen més del 43% de la població activa a la Xina i la pressió social perquè aparquin la seva carrera professional quan tenen fills encara és molt forta. Davant aquesta tessitura, moltes prefereixen protegir la seva autonomia retardant matrimoni o maternitat, i això ha fet trontollar el sistema. També augmenten els divorcis, fins al punt que la llei s’ha reformat perquè les parelles obrin un procés de reflexió de 30 dies entre que prenen la decisió de trencar i la segellen legalment. És un intent més de frenar l’onada cultural que sacseja amb una força de conseqüències imprevisibles una societat on les noves generacions de dones busquen altres espais.
Notícies relacionadesTaylor Swift com a model, referent d’una forma més lliure de conduir la vida, no exempta de riscos i mals moments, és un poderós tòtem per reivindicar l’autoconeixement, el dret a decidir i equivocar-se, a caure i després aixecar-se.
La conversa que ha generat la pel·lícula de Shao Yihui allà on s’ha estrenat, i sobretot a la Xina que retrata, és la millor evidència de la importància del cine i la cultura per agitar i transformar mons. Que siguin cada vegada més les dones les que utilitzen aquestes finestres d’oportunitat a través de les pel·lícules, com directores o guionistes, és clau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
