Puigdemont bloqueja el Congrés

S’ha arribat a aquesta situació per diferents motius. El més important, l’incompliment per part dels socialistes, així ho han denunciat els independentistes de Junts, dels pactes firmats entre les dues formacions polítiques. Els de Junts han vist com l’amnistia no s’aplicava al complet (Carles Puigdemont continua esperant a l’estranger), el català no s’ha convertit en oficial a la UE i les competències en matèria d’immigració no han sigut traspassades a la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol i el PSOE insisteixen que ells sí que han fet honor a la seva paraula i que, si aquests pactes no s’han culminat, és per l’activa oposició de tercers. En els casos a dalt citats, els actors que ho han impedit han sigut, indiquen, els jutges, alguns països europeus i Podem, respectivament.

Junts per Catalunya argumenta que els socialistes no li han deixat cap altra opció. No obstant, ni la direcció independentista ni la militància, que ha avalat amb una aclaparadora majoria el cop de porta, són partidaris de provocar la immediata caiguda de Sánchez. L’única manera d’aconseguir-ho seria afegir-se al PP i Vox per recolzar al Congrés una moció de censura. Puigdemont es troba als antípodes de Vox i no oblida el paper del PP abans i després de la declaració d’independència d’octubre del 2017, ni la seva furibunda campanya contra l’amnistia. Malgrat això, és evident que amb la seva decisió Puigdemont i els seus estan afavorint els interessos de la dreta i l’extrema dreta, l’afany de la qual no és cap altre que fer caure al Govern al més aviat possible.

La resposta del Govern i del PSOE ha consistit a proclamar que continuen desitjant el diàleg i l’entesa amb Puigdemont, i realitzar alguns precipitats gestos per intentar recompondre l’entesa, com el desbloqueig de la llei contra la reincidència. Junts va estar advertint durant mesos que la informalitat dels socialistes acabaria precipitant la ruptura. Sent cert que alguns importants acords no depenen exclusivament dels socialistes, també ho és, com deploren els independentistes, que el Govern i el PSOE han actuat en algunes ocasions amb evident desgana i de vegades paralitzat totalment diferents compromisos contrets amb Junts.

S’obren davant l’ocorregut diversos interrogants. Caldrà veure, per exemple, si els gestos i la política de "mà estesa" aconsegueixen estovar els independentistes i en alguna mesura es poden recompondre les relacions, en aquests moments tan malmeses. Junts per Catalunya ha reiterat que la ruptura té caràcter definitiu. Si segueix el bloqueig, Pedro Sánchez, que presumiblement es quedarà sense pressupostos per al 2026, haurà de ponderar si entossudir-se a arribar al final de la legislatura o, per contra, buscar el moment més propici, o menys dolent, per convocar eleccions anticipades.