És el moment de les xarxes
Tot i que de manera erràtica, Espanya està sabent aprofitar l’avantatge competitiu que li proporciona la transició cap a les energies renovables. La intuïció de diferents governs, de Zapatero a Sánchez, l’adaptació que han fet els grans grups energètics a la descarbonització, l’auge de nous operadors basats en l’energia no distribuïda i el creixement de la demanda per part de consumidors i indústries responsables mediambientalment, han fet que la generació a partir d’energies renovables hagi arribat a un pes òptim en el mix elèctric espanyol. Queden per resoldre dos grans reptes. El primer és el de l’estabilitat del subministrament en què només el pes de la ideologia impedeix veure que, ara com ara, és una solució millor la generació nuclear que els cicles combinats de gas. Ben aviat tindrem la resolució de l’enigma. El segon és el de les xarxes de distribució, tant d’alta com de baixa tensió. Des de l’apagada del 28 d’abril, tot i que encara no coneguem les causes exactes de l’incident, hem pres consciència que és urgent una inversió més gran en les xarxes de distribució. Primer, per millorar l’estabilitat. Però, sobretot, per donar resposta a l’increment de la demanda d’energia elèctrica, especialment però no només en la indústria, com a conseqüència de la descarbonització. Frenar el desplegament de xarxes és el que busquen els que veuen en la transició energètica una palanca per al seu projecte de decreixement econòmic. I penalitzar la inversió en xarxes, el sector calcula que es necessiten 30.000 milions en 10 anys, no deixa de ser una manera d’impedir o alentir aquest desplegament.
La fórmula que proposa ara la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) contempla una taxa de retribució del 6,58%, un punt més que l’actual. Aquesta proposta, que està en tràmit actualment, regula la compensació als operadors pel desplegament de la xarxes i pel seu manteniment. Una inversió perquè, lògicament, hauran de buscar finançament i acudir als mercats internacionals. I allà es trobaran amb els seus homòlegs europeus que estan percebent taxes de retribució superiors al 7% i que a més aconsegueixen més de 400 euros per client davant els 176 que obtenen a Espanya, i per això aconseguiran millors condicions d’accés al finançament. Pot ser lògica la preocupació de la CNMC perquè el desplegament de les xarxes no impacti en la factura. Però hi ha una altra manera de veure-ho. Una part de la millora dels preus com a conseqüència de la generació des de fonts renovables s’ha de dedicar a les xarxes en lloc de repercutir-la directament als clients que, segurament, preferiran això a patir inseguretat en el subministrament.
El tema no és menor. No és una disputa més entre el Govern espanyol i les grans empreses, perquè si les condicions no permeten als operadors accedir al finançament, les inversions quedaran compromeses i es traduirà en naus industrials sense la connexió que necessiten o nous habitatges acabats de construir, una altra urgència, sense electricitat. La transparència que s’exigeix a les companyies s’ha de correspondre també amb més transparència en els processos de regulació. Només el pes de la ideologia impedeix veure la necessitat de garantir una retribució justa i competitiva.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
