La insensibilitat al cub de Mazón

La història de Mazón amb la dana no hi ha per on agafar-la. Des del minut u, per no dir deu, els passos que va anar fent no podrien haver sigut més erronis. Des de no explicar els temps del seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, fins a acompanyar-la a la porta del pàrquing per acomiadar-la, mentre que a aquella hora l’aigua ja s’havia carregat la vida de més de 50 persones.

L’únic moment amb certa lògica centrat en aquesta història va passar l’endemà dels fets i la va protagonitzar Mazón quan es va deixar acompanyar pel president del Govern, Pedro Sánchez, en una instantània d’unitat única davant aquesta catàstrofe. No hi ha més demostració de serietat política que evidenciar una imatge unitària davant situacions extremes. Va durar poc. Al cap de pocs dies, durant la visita dels Reis a Paiporta, ja es va evidenciar que la classe política havia trencat entre si. Ses Majestats van aguantar i els va costar dues o tres visites més tornar a connectar amb una gent molt enfadada.

Els desastres comunicacionals s’han anat repetint per un evident problema d’empatia del senyor Mazón, que dilluns evidenciava en el gest del seu rostre. Ni això podia dissimular afegint-s’ho al compte en negatiu del que pretenia. Perquè l’únic final de la seva compareixença hauria d’haver sigut netejar la seva imatge pública per poder continuar sortint de casa. I ni això.

No hi ha dubte que els errors de la mala gestió de la dana haurien de ser repartits entre el Govern de Pedro Sánchez i el valencià de Carlos Mazón. Però la política actual no busca ni la veritat, ni la precisió. És qüestió d’estats d’opinió. I el president dels valencians va fer tot el possible per, sense ser l’únic culpable, semblar-ho.

Notícies relacionades

Trump i l’estratègia coactiva

La confusió com a signe

Repeteixo que, després d’un any, l’únic important en el seu cas era arreglar-se perquè, passat un temps prudent, pogués continuar sortint de casa sense ser esbroncat. I Mazón ha aconseguit el contrari. Ni podrà sortir a córrer, una de les aficions del polític. En aquests moments la seva figura cau tan malament que serà difícil que pugui tornar a passejar sense insults pels carrers d’Alacant. Els seus fills ho patiran. També la seva dona, neboda d’un vell dirigent socialista, ja mort.

Mazón ha demostrat aquests anys ser d’una insensibilitat política elevada al cub. Un cas únic en política, capaç de suportar que li diguin assassí mostrant un rostre fred i distant, com si res anés amb ell. La història el posarà al seu lloc. No són temps per a aquest tipus de líders bloquejats davant exposar-se a perdre una sola llàgrima.