Més velles, pitjor salut i més pobres

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

24 d’octubre del 2025. 06:01

0 Comentaris

Freepik

Estava asseguda en un cafè, a prop de la Grand Place. Buscava un lloc on dinar una mica tranquil·la, allunyada del bullici turístic que també se sent a Brussel·les, aquesta ciutat on es parlen 180 llengües diferents i on, diuen, gairebé sempre s’està de passada. Mentre esperava el sandvitx que havia demanat es van asseure amb mi, a la taula del costat, dues noies una mica més joves que jo, calculo que en la trentena. Les vaig escoltar de manera discreta, ja que el tema que centrava la seva conversa m’interessava, era, de fet, en part, el motiu que m’havia emportat fins allà per participar, com a escriptora, en el festival Europalia. De sobte, una d’elles, la que més protagonisme havia adoptat en la conversa, va dir: "No arriscaré la meva carrera professional per una hora". Mare de tres nenes petites, es referia que no estava disposada a assumir les conseqüències que en la seva empresa podria tenir que en lloc de sortir a les cinc de la tarda ho fes a les quatre per poder fer-se càrrec de les seves filles, que a aquella hora acaben l’horari lectiu, sense renunciar a la petita part de la seva vida que encara no havia abandonat per ser mare i treballadora, acudir al gimnàs a practicar CrossFit. Va ser una frase pronunciada amb seguretat i contundència, sense rastre de la culpa que tantes vegades acompanya la maternitat, sobretot a l’hora de conciliar, tessitura en què poques vegades es veuen els homes (nou de cada 10 persones que rebaixen el seu horari de treball per cuidar familiars o per altres obligacions personals són dones, segons les dades més recents de l’Enquesta de Població Activa), de la mateixa manera que això que va dir aquella noia en aquell cafè de Brussel·les mai ho dirien ells, la seva paternitat mai posaria en risc la seva trajectòria professional. Això pensava de tornada a l’hotel, des del qual hores després sortiria cap a Anvers per parlar de la imatge de la dona en la literatura i la moda, en la cultura i la política. En el trajecte amb cotxe, poc més d’una hora, vaig recordar el diàleg que la nit anterior havia mantingut, a la seu de l’Institut Cervantes, amb María Dolores Puga, demògrafa del CSIC experta en longevitat. Havíem sigut convocades per reflexionar sobre com habitem el cos les dones, com sentim, pensem i ens transformem al llarg de les diferents etapes de la nostra vida. Puga aportava l’experiència empírica des de la treballada teoria i jo, la creativa, la meva mirada literària, construint un necessari pont entre ciència i art. Escoltar-la va ser revelador, perquè va evidenciar científicament la desigualtat que encara impera i com el masclisme és estructural, és present fins i tot en la medicina. Vaig apuntar diversos fets provats, tot i que em quedo amb aquest: les dones vivim més anys però pitjor, tant físicament com econòmicament, ja que els efectes del climateri són letals quant a discapacitat i les nostres pensions són més baixes, perquè ens hem incorporat més tard al mercat laboral. Més velles, amb pitjor salut i més pobres. Així està aquesta generació de dones, mares, àvies, ties, totes cuidadores, que van lluitar, ho continuen fent, perquè nosaltres no acabem així. Elles són la nostra herència. No la dilapidem.