¿Per què tanta antipatia?

Mentre els deportats espanyols tornaven a casa eufòrics per haver aconseguit la gesta, molts ciutadans se’n burlaven, argumentant que tot havia sigut un teatret d’uns quants rastaflautes als quals, alerta al comentari que vaig sentir jo mateix, caldria posar-los a tots a treballar. Comentaris despectius, alguns molt feridors, estranyament vexatoris, plens de rancor i antipatia cap a aquestes persones que van emprendre amb més o menys fortuna un arriscat viatge el resultat del qual era impredictible, tenint en compte que es provocava un exèrcit tan sanguinari com el d’Israel.

Notícies relacionades

L’esperança flota a Gaza

C-55, la carretera de l’infern

Segurament, a un gran nombre d’observadors no els ha semblat bé el viatge, tot i que no sé per què els ha molestat tant que alguns decidissin aixecar el cul del sofà per enrolar-se en una operació de tant risc. He sentit alguns dels que s’han quedat a casa dient que aquesta operació ha posat en perill la seguretat de la nació, és a dir, que la decisió dels activistes suposava un compromís polític per a Espanya. ¿I què? Ningú, tret de la societat civil, pot fer una mobilització com aquesta, precisament perquè són persones sense càrrecs, teòricament sense cap orientació política, amb l’únic objectiu de salvar vides. Curiosament, l’administració espanyola va llançar l’agost passat unes 5.500 racions de menjar, i es va criticar menys allò del que s’ha criticat ara la Flotilla.

La veritat és que no entenc tanta aversió i tant rancor; segurament és perquè alguns d’aquests activistes els molesten perquè no són de la seva corda ideològica, i ja se sap, la divisió d’aquest país és cada vegada més radical, tant, que fa molta pena.