1
Es llegeix en minuts
Aeroport del Prat.  | MANU MITRU

Aeroport del Prat. | MANU MITRU

L’aeroport del Prat es va convertir ahir en una carta més de la negociació política entre el Govern i Podem. Els morats van permetre que la llei de mobilitat sostenible, promoguda pels socialistes, tirés endavant in extremis a canvi que l’Executiu acceptés endurir els requisits mediambientals de l’ampliació de l’aeròdrom barceloní. La concreció d’aquesta exigència més gran està per determinar, sobretot atenent l’exercici de propaganda i de confusió que van protagonitzar ahir les dues parts. Sobta que la líder de Podem, Ione Belarra, es vanagloriés d’haver paralitzat l’ampliació del Prat, "almenys", fins a 2031, quan no estava previst emprendre-la abans d’aquesta data. Tant el Govern com Aena ja ho havien explicat així el setembre passat, al presentar el pla d’inversions en els aeroports espanyols. El gruix de l’ampliació del Prat es va incloure en el període 2032-2036, dins del Document de Regulació Aeroportuària IV.

De la mateixa manera, sorprèn que el ministre de Transport, Óscar Puente, digués que els terminis de construcció del Prat no variaran, quan alguns dels punts inclosos en l’acord amb Podem alentiran l’ampliació. El més clar és el que obliga a introduir un informe vinculant en el pla director perquè s’ajusti a les emissions de gasos hivernacle i als objectius europeus de descarbonització.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, l’acord planteja diversos interrogants. Si l’exigència mediambiental serà més gran, ¿vol dir que fins ara la protecció del delta recollida en el projecte anunciat el juny per Salvador Illa era insuficient? ¿Aquest enduriment addicional podria estar relacionat amb el recent informe de la Comissió Europea, que va advertir per escrit que l’ampliació havia de garantir l’espai natural protegit?

Més enllà de tots aquests dubtes, un projecte tan rellevant com l’ampliació del Prat i la protecció del seu entorn no pot estar a mercè de l’última negociació política.