Editorial
La cultura, agent de canvi
Des d’ahir i fins demà, Barcelona es converteix en la capital mundial de la cultura. La Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la Unesco que acull aquests dies la ciutat només s’ha portat a terme en dues ocasions, totes dues a Mèxic, el 1982 i el 2022. Aquest any, Barcelona és l’amfitriona de l’esdeveniment Mondiacult 2025, amb la participació de més de 160 delegacions ministerials de tot el món i uns 2.000 assistents, tant representants de les institucions com intel·lectuals i artistes. L’objectiu principal de la trobada, més enllà de posar la cultura sobre la taula de debat internacional, és l’anomenada Declaració de Barcelona, que ha de reclamar, al finalitzar les sessions plenàries de la conferència, el reconeixement de la cultura com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la nova agenda de les Nacions Unides a partir del 2030. Pot sonar estrany que entre els ODS, que inclouen una gran quantitat de metes i indicadors i que són proposades per erradicar la pobresa, per protegir el medi ambient o per reforçar l’educació i la salut, no es trobi la cultura com a bé públic global a protegir i implantar. Aquest concepte es va encunyar en la cimera del 2022, però, com ha declarat el president espanyol, es tracta d’assumir en les polítiques públiques la cultura com un dret i no com un privilegi. En la inauguració de Mondiacult en el Centre de Convencions Internacionals del Fòrum, el president del Govern, Pedro Sánchez (com ho està fent en cada una de les seves intervencions, en l’entorn que sigui), i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, han orientat els seus parlaments cap a la defensa de la causa palestina. Un enfocament en què no han estat sols, en línia amb el que ja es va evidenciar durant la recent Assemblea General de les Nacions Unides. Això sí, sense la presència de l’Estat d’Israel, absent de la cimera per no ser membre de la Unesco. Tampoc ho són els Estats Units des d’aquest mateix juliol, quan va retirar el seu suport a l’organització en una de les amenaces complertes del president Trump.
Espanya, com a amfitriona, ha afegit als eixos temàtics establerts per la Unesco (debat sobre drets culturals en l’era digital; integració de la cultura en l’educació; economia de la cultura, amb un informe que xifra en el 3,39% del PIB mundial l’aportació de les indústries culturals i recreatives; la cultura davant el canvi climàtic o la defensa del patrimoni) dues dinàmiques de reflexió, entorn de la intel·ligència artificial i al paper de la cultura com a agent de pau.
Més enllà dels plenaris i de les comissions, Mondiacult també és present a la ciutat, a través de les aportacions obertes de l’Àgora Cívica, organitzada per institucions i entitats, amb taules rodones, espectacles i debats, que no només mostraran, al món la vitalitat de la cultura catalana i espanyola, sinó que seran una aportació cívica a una preocupació mundial que pretén que la cultura, entesa com a diàleg i conjunció d’interessos, a través de les paraules i els gestos, de la capacitat humana per comprendre el present, emergeixi com un far de comunicació i entesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
