El bosc de la Noelia

Es diu que la Noelia va néixer en una família desestructurada. És estranya, aquesta paraula. Evoca blocs de pedra caiguts, o línies de comptabilitat embolicades, o textos que han perdut el seu inici o final. Però costa entreveure en les seves síl·labes els crits o el fred o la gana o aquesta soledat enganxada a la pell. La Noelia va néixer, doncs, en aquesta foscor. Els pares van perdre la custòdia de la nena per problemes d’addiccions, i ella, amb tretze anys, va anar a parar a un centre de menors. El pelegrinatge del desinterès va prosseguir fins que va rebentar en una agressió sexual múltiple. Amb la salut mental trencada en mil trossos, la Noelia va decidir que ja no li quedaven més forces per seguir. L’octubre del 2022 es va llançar des del cinquè pis d’un edifici. Però va continuar atrapada en el bosc. En un racó encara més desolat i dolençós. Inhabitable.

L’intent de suïcidi va deixar la jove postrada de per vida en una cadira de rodes amb patiment crònic. La Noelia va seguir ferma en la seva voluntat: desitjava morir. Va sol·licitar l’eutanàsia i, després d’un estudi detallat, va ser autoritzada. Llavors van arribar els depredadors.

Notícies relacionades

Sense presentar comptes no hi ha Govern

El pla migratori del PP

És difícil situar el pare de la Noelia en aquesta història. Impossible dilucidar si el mou un amor mal entès, la necessitat de retenir el que va perdre o si és la pell de xai que cobreix els llops. L’únic cert és que la Noelia fa més d’un any que viu contra la seva voluntat, atrapada en un bosc que exhala crueltat. Recurs a recurs, a través dels Abogados Cristianos (quina indecència de nom), el pare està aconseguint retardar la mort digna de la jove. La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar l’eutanàsia per a la Noelia, però també va reconèixer el dret als familiars a oposar-s’hi. De nou, un altre recurs que pot allargar mesos l’agonia a la jove. Aquesta vegada, el col·lectiu ultracatòlic també ha aprofitat per querellar-se contra la comissió que avalua les peticions d’eutanàsia a Catalunya.

És difícil que els recursos d’Abogados Cristianos acabin prosperant. De fet, solen perdre davant els tribunals. Però això no importa. El que fan ells és intimidar. Assenyalar objectius, com més notoris millor, inocular la seva visió retrògrada i qüestionar els avenços socials ja consolidats. I tan aviat veuen les calces de la Verge en el cartell de la Mercè 2025 com ataquen centres en què es practiquen avortaments. Tot s’hi val en la seva repugnant estratègia d’extorsió. Fins i tot arribar a la crueltat d’empènyer un pare a allargar l’agonia d’una filla. Aquesta és la societat amb què somien. Aquella que tant va costar deixar enrere. La de la imposició, el dolor i la tristesa. Quina por que fa aquest bosc.