El bosc com a prioritat política

Catalunya té més de dos milions d’hectàrees de superfície forestal, un 62% del total, amb més del 80% en mans del sector privat. En aquest sentit, l’abandonament del món rural en les últimes dècades i les dificultats perquè el bosc sigui una font de riquesa i d’ingressos (des de la burocràcia fins a la poca rendibilitat pel valor escàs de la fusta) han derivat en una espècie de recolonització del bosc de manera espontània, cosa que produït una continuïtat d’aquest en detriment del que els experts anomenen mosaic agroforestal, que combina arbredes, matolls i camps. L’opinió més generalitzada defensa l’alternança de masses boscoses amb cultius de baixa intensitat i àrees de pastura, amb l’estratègia de disposar de paisatges més fragmentats, que dificulten que el foc avanci.

La solució més plausible planteja recuperar el medi rural i aprofitar amb més criteri les àrees forestals, l’agricultura i la ramaderia, i establir cinturons verds i franges de protecció amb baixa càrrega combustible, és a dir, menys massa poblada d’arbres en els entorns habitats. Una de les primeres accions proposades se cenyeix a la tala de boscos al cap de Creus, el Montseny i el Garraf, per transformar-los en espais oberts. L’estratègia mediambiental de la Generalitat obeeix a aquestes dinàmiques i a un debat a fons sobre la gestió dels boscos, amb més responsabilitats i, en conseqüència, més instruments a càrrec dels ajuntaments.

Una de les prioritats europees, però, és preservar espais on els boscos es desenvolupin sense intervenció humana, prioritzant la biodiversitat i limitant l’extracció de recursos. En aquest cas, però, estem parlant dels boscos madurs, que no són els que hi ha a Catalunya, un territori de caràcter mediterrani, amb boscos joves, més fràgils davant els incendis. El tipus d’intervenció, l’eliminació controlada, es pot portar a terme a través d’una tala selectiva, de la intervenció natural i històricament eficaç dels herbívors, amb cremes prescrites i fins i tot a través d’un control efectiu i planificat dels incendis, una constant que ha intervingut al llarg dels segles en la configuració dels boscos mediterranis.

En qualsevol cas, és evident que cada ecosistema respon a unes dinàmiques pròpies. La UE té previst aplicar a partir del 2026 una llei que regula la importació de productes procedents de la desforestació que podria incidir negativament en el nostre entorn, necessitat justament d’aquesta neteja forestal planificada per ordenar el territori amb racionalitat, afany preventiu i de foment del món rural.