Editorial
Atípic del principi al final
Des de l’inici, el cas de Begoña Gómez ha tingut un fort impacte personal, polític i institucional
La decisió del jutge Juan Carlos Peinado de processar Begoña Gómez en un tribunal amb jurat popular s’ajusta a dret, però és, sens dubte, atípic com ho ha sigut tota la instrucció d’aquest cas, des del comportament de la dona del president del Govern fins ahir. El cas es basa en una possible desviació de recursos públics cap a finalitats privades relacionades amb l’activitat professional de Gómez, especialment pel seu vincle amb entitats acadèmiques i empresarials. Gómez serà jutjada no solament per malversació, sinó també per possibles delictes d’apropiació indeguda, tràfic d’influències i intrusisme professional, relacionats amb la seva vinculació a la Universitat Complutense de Madrid i la contractació d’una assessora, que, segons la investigació, hauria fet tasques vinculades als seus negocis personals durant la seva etapa a la Moncloa. El jutge considera que hi ha indicis "racionals, fundats i sòlids", com ara correus electrònics acabats d’incorporat a la causa, tot i que el Tribunal Suprem ja havia rebutjat aquests mateixos indicis per falta de versemblança jurídica.
L’absència d’una norma que reguli l’estatut de la parella del màxim responsable de l’Executiu explica, però no justifica, la negativa de l’acusada i del seu marit a donar explicacions en seu parlamentària que, potser, haurien desactivat aquesta causa judicial, en què l’instructor ha vist com diverses vegades la instància superior li esmenava la plana. Tot aquí, els arguments de la defensa i els de l’acusació, és impossible de separar de la dinàmica política, fins i tot en les dates clau de les decisions judicials. Aquesta realitat no pot amagar que les insinuacions del president i el seu entorn sobre la parcialitat del jutge estan fora de lloc, perquè totes les actuacions han estat visades, i si escau corregides, per la instància superior, fet que ha garantit els drets de la processada. Aquesta última maniobra del jutge Peinado pot acabar igual, tot i que en un cas com aquest la intervenció d’un jurat popular fa molt difícil continuar fent-ho. Serà molt complicat evitar que aquest judici, en la seva fase oral, es converteixi en un circ o en un acte polític en ple període electoral.
Des de l’inici, el cas ha tingut un fort impacte personal, polític i institucional. Personal, perquè després de saber-se l’obertura de diligències contra la seva dona, Sánchez va fer una aturada de cinc dies per reflexionar sobre el seu futur, després de la qual va decidir continuar. Polític, perquè ha desgastat el Govern i el seu relat de regeneració democràtica, mentre que per a l’oposició ha sigut una oportunitat d’or per erosionar políticament el president. I institucional, perquè ha obert un nou front en el xoc entre el poder executiu i el poder judicial. El fet, a més, que el judici se celebrarà amb jurat popular afegeix un fort component emocional al procés, ja marcat pel soroll mediàtic en què es juga la credibilitat del poder executiu i del poder judicial. L’encreuament de l’àmbit polític i del judicial és un mal assumpte, perquè acaba minant la confiança dels ciutadans en les institucions i, tot i que alguns en puguin treure aparentment un rèdit, la realitat és que acaben tots al mateix sac dels antisistema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
