Editorial
BCN rebutja el populisme
Tot i que es conté l’avanç de l’extrema dreta, tampoc és clar un pacte ampli de l’esquerra
L’enquesta sobre preferència de vot dels barcelonins en unes eleccions municipals que publica avui EL PERIÓDICO posa de manifest, una vegada més, les peculiaritats de Barcelona respecte d’altres corrents dominants avui, a Europa i a gran part del món. Mentre a la capital catalana els socialistes traurien rèdit de la seva condició de partit de govern, el populisme d’extrema dreta queda en un 12,5% (sumant el 7% de Vox i el 5,2% d’Aliança Catalana), lluny dels percentatges que arriben a formacions semblants en altres latituds. Com passa a tota enquesta quan falten gairebé dos anys per a les eleccions, convé observar aquestes dades amb cautela, ja que aquestes dues forces no tenen actualment candidats coneguts. Això explica, probablement, que prop d’un 40% dels votants no manifesti encara les seves preferències. No obstant, l’enquesta revela que Barcelona rebutja el populisme d’extrema dreta de diferent signe que constitueix una força a l’alça en bona part del continent europeu.
Malgrat aquests magres resultats d’Aliança Catalana, els vots del qual solen procedir majoritàriament de Junts per Catalunya, el partit que lidera Carles Puigdemont mostra una disminució del vot molt rellevant, al passar del 22,2% al 14,8%. Això indicaria que part d’aquesta pèrdua podria reflectir també a l’augment de l’abstenció, l’avanç dels socialistes i el d’Esquerra Republicana, que passa de l’11,1% al 13% dels vots. Hem de tornar a insistir que la falta d’un candidat clar per part de Junts, des que Xavier Trias va deixar l’alcaldia, pot explicar en part aquest lliscament del vot cap a altres partits o l’abstenció. Com pot veure’s a l’enquesta, hi ha un alt grau de desconeixement de la majoria dels regidors. Només tres són coneguts per més de la meitat dels barcelonins: l’alcalde Jaume Collboni (90%), el dirigent popular Daniel Sirera (57%) i la dirigent d’ERC Elisenda Alamany (52%).
Aquesta capacitat de Barcelona de resistir l’auge de la dreta més extrema, la debacle de Junts i els resultats discrets del Partit Popular, que perd gairebé un punt, podrien afavorir, en principi, pactes de govern entre les forces d’esquerra, que sumarien una majoria del consistori. Efectivament, tot i que en el futur milloressin les relacions entre els seguidors d’Alberto Núñez-Feijóo i els de Puigdemont, la suma de les dretes no permetria cap combinació de govern. Els percentatges de l’enquesta tampoc permeten imaginar un govern sociovergent, com el que aspirava a presidir Xavier Trias després de les últimes eleccions. No obstant, si la majoria d’esquerres podria traduir-se, o no, en un govern municipal amb una base més àmplia que l’actual és una cosa que l’enquesta no permet concloure del tot. Malgrat que un 40% dels enquestats consideren que el PSC hauria de pactar la formació d’un govern amb ERC i els Comuns, i que hi ha amplis consensos en matèria de regulació de vivenda i turisme, continuen existint desacords entre les forces d’esquerra. La més significativa, i no és menor, és la de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Només un 43% dels barcelonins hi estan a favor, cosa que suposa deu punts menys que fa un any.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
