Dubtes sobre les polseres

La imprecisió i l’opacitat de la ministra d’Igualtat en les primeres declaracions no van ajudar a calmar la inquietud entre la ciutadania i van facilitar que l’oposició pogués convertir l’error en arma llancívola contra el Govern. Malgrat que l’Executiu i la mateixa fiscalia han ratificat que les dones mai van patir desprotecció, l’estratègia partidista de desgast no desisteix. El problema de fons és que l’alarma social generada entorn d’un dispositiu que salva vides no només erosiona la confiança en les institucions; també pot dissuadir les dones de sol·licitar mesures de protecció o, encara pitjor, de denunciar.

Més enllà de les penes partidistes, convé recordar l’efectivitat de les polseres telemàtiques. Des que es van posar en marxa el 2009, s’han arribat a instal·lar més de 21.000 dispositius. Cap dona ha sigut assassinada pel seu agressor si aquest duia polsera amb geolocalització. Actualment, n’hi ha 4.500 d’actives arreu del país. Amb tot, l’error informàtic no és un assumpte menor. Tampoc és menor que els dubtes sobre l’abast del cas no s’hagin dissipat. Tot i que la seguretat de les dones no va estar compromesa, la fallada evidencia la vulnerabilitat en la gestió d’un sistema que hauria d’estar blindat davant qualsevol incidència. Que aquesta es produís durant el traspàs de dades entre una empresa i una altra per a la gestió del sistema també convida a reflexionar sobre la conveniència o no de l’externalització de certs serveis. Resulta obligat revisar protocols, reforçar la transparència i garantir que la confiança en el sistema de protecció no s’erosioni.

Les polseres no són el problema, però tampoc són la solució completa. Més enllà de les dificultats del mateix dispositiu (zones rurals amb falta de cobertura o el pes psicològic de portar-la sempre a sobre), el sistema de protecció presenta carències estructurals. Les veus expertes en violència de gènere adverteixen de la dificultat per obtenir una ordre d’allunyament, de l’escassetat de recursos forenses o de la saturació dels jutjats. Massa dones queden sense protecció. La dada és concloent: gairebé un terç de les víctimes assassinades el 2024 havien denunciat prèviament.

Les víctimes necessiten certeses, no alarmes interessades. La fallada en les polseres ha de servir per reforçar i millorar la seva eficàcia, no per erosionar la confiança en el dispositiu. A la fi, el combat contra la violència masclista exigeix un sistema sòlid, dotat de mitjans i un compromís social ampli i ferm. Sobren el secretisme i els càlculs partidistes i, encara més, l’agitació de la por.