La urgent avaluació del teletreball

La regulació del treball en remot, aprovada per reial decret el setembre del 2020, va donar seguretat jurídica a una pràctica generalitzada durant la covid. Se li va atorgar caràcter voluntari i reversible. No obstant, malgrat el nou marc legal, la cultura de la presencialitat continua imposant-se. Només el 15% dels espanyols teletreballen de manera habitual.

Notícies relacionades

Gaza, en l’Assemblea de l’ONU

El caníbal de Netanyahu

¿Per què? La diversitat del mercat laboral espanyol és determinant. El treball en remot s’ha consolidat com una eina útil per a aquelles empreses i empleats que operen en entorns digitals en què les tasques individuals són predominants. El teletreball, a més, reté talent i facilita la flexibilitat i la conciliació. Per contra, existeixen empreses, funcions i dinàmiques que requereixen presencialitat i que s’enriqueixen amb l’intercanvi col·lectiu diari. Això cohesiona el grup, eleva l’eficiència i facilita la gestió dels equips, que en ocasions valen molt més que la suma de diverses persones connectades en remot des de casa.

Reconèixer aquesta dualitat és crucial per al futur del teletreball, que ha de respondre a criteris de racionalitat, no d’ideologia. Necessàriament ha d’adaptar-se a les circumstàncies, al sentit comú i al context de cada empresa, sector i força laboral. Afinar en quines condicions, amb quins recursos i amb quins límits s’implanta ha de ser un procés consensuat i acotat. També és urgent supervisar-lo i avaluar-lo periòdicament. Queda un llarg camí per davant, sense oblidar els riscos als quals s’enfronta, com la hiperconnexió digital i la soledat laboral, entre d’altres.