Món cruel

El part de Gaza

2
Es llegeix en minuts
Miles de personas huyen hacia el sur de la ciudad de Gaza tras la intensificación de los ataques de Israel.

Miles de personas huyen hacia el sur de la ciudad de Gaza tras la intensificación de los ataques de Israel. / AFP / Eyad Baba

A Gaza s’hi engendra un món nou. Un món cruel i injust nascut del brutal sacrifici d’un poble i de la deshumanització de qui l’encoratja o permet. És èticament impossible justificar l’horror de Gaza. Però, atrapats en la simplicitat de la polarització, n’hi ha que busquen arguments per no compartir espai amb els crítics de la massacre. Allà hi ha el portaveu popular de l’Assemblea de Madrid afirmant que amb això de Netanyahu "no n’hi ha per a tant" perquè avisa la població abans de bombardejar-la. ¿Ens hem begut l’enteniment, la moral, la dignitat i tot el que ens fa humans? Estan arrasant Gaza. Desenes de milers de morts. Barris residencials a punt de mira, hospitals i escoles com a objectius, periodistes assassinats per apaivagar la veritat, fam provocada i trets a qui s’acosta als punts de repartiment d’aliment. "Gaza crema", va manifestar amb orgull el ministre de Defensa israelià. "Ja hem acabat la fase de demolició", va afirmar un somrient ministre israelià de Finances. "Ara hem de construir", va reblar delectant-se davant el suposat pla de negocis de Trump per a la Franja de Gaza. Un genocidi per promoure un colossal projecte immobiliari. ¿No n’hi ha per a tant?

A sobre, aquesta insultant acusació d’antisemitisme davant qualsevol crítica a la barbàrie. ¡Ja n’hi ha prou, de simplismes barats! És el Govern d’Israel –i no tots els jueus de la faç de la terra– el que massacra els gazians. És aquest govern el que fa quinze anys que facilita el finançament de Hamàs per tacar la unitat palestina. El mateix govern que ha practicat una sinistra política d’apartheid sobre un poble que té tot el dret a viure a la seva terra.

Notícies relacionades

Israel és un país democràtic la ciutadania del qual tria a les urnes els seus dirigents. No es pot culpar tots els israelians de les atrocitats del seu govern, però sí que se’ls pot exigir –se’ls ha d’exigir– responsabilitat. Sancionar Israel és negar-se a acceptar la (a)normalitat d’un genocidi. És recolzar tants israelians que s’oposen a la política criminal de Netanyahu. És evidenciar als seus defensors quina és la perversa naturalesa del seu govern (ells no podran apel·lar a la ignorància, com van fer els alemanys que van massacrar els seus avantpassats). És defensar el mateix futur d’Israel: ¿de debò creuen que la pau s’engendrarà de la seva particular solució final? I és defensar el futur de tothom, també del nostre.

El món de la guerra vol imposar-se. Putin joguineja amb Europa, mentre Trump se’n burla. Discursos i actes que promouen la crueltat i l’odi cada vegada són rebuts amb més entusiasme. La idea d’un poder brutal guanya adeptes. Sabem cap a on anem: l’arbitrarietat del fort i la destrucció i humiliació del feble. Gaza és el germen. Si, enredats en absurdes picabaralles partidistes, callem davant l’insuportable atropellament a la vida humana, serem dignes ciutadans d’aquest món immisericordiós. No és qüestió de dretes o d’esquerres, d’una religió o d’una altra, de patriotes d’un color o un altre. És civilització o barbàrie. Drets o intempèrie. El mal trepitjant el bé. La nostra pau també crema a Gaza.