Ingerència de Trump a la TV

Els Estats Units són el primer país que va protegir de manera específica la llibertat d’expressió, de reunió i d’opinió política mitjançant la primera esmena de la Constitució, que data de 1791. Però la intromissió de la Casa Blanca quan sona a crítica a la seva gestió s’ha convertit en una cosa habitual, tant en l’àmbit de les televisions com genèricament al sector de l’oci i de l’espectacle. Diverses grans companyies, com Disney, s’han plegat als desitjos de Trump, el sindicat d’actors de Hollywood ha fet sonar l’alerta i una estrella de la televisió com Stephen Colbert, conegut pel seu humor incisiu, que al juliol es va quedar sense programa després de la fusió de Paramount i Skydance, s’ha limitat a clamar davant els últims esdeveniments: "Llegeixin la Constitució". Mitjans escrits de tradició liberal com The New York Times s’han afegit a aquestes veus.

Els temors estan justificats i posen de manifest l’enfocament autocràtic que Trump i el seu equip donen a l’exercici del poder. En la sempre complexa relació entre els mitjans informatius i les instàncies de poder han prevalgut fins ara la llibertat d’informació i d’opinió i el dret dels ciutadans a estar informats. Així va ser en el cas dels papers del Pentàgon i en el Watergate, tots dos durant la presidència de Richard Nixon, amb intervenció en els dos casos del Tribunal Suprem. Avui Trump té en aquest tribunal una majoria de sis magistrats a tres que, de moment sense excepció, voten sense fissures contra els que presenten recurs a decisions de la Casa Blanca. Però, encara ara, sembla difícil pensar que ho farien també si algun cas lligat a la defensa d’un valor fonamental de la democràcia dels EUA arribés a les seves mans.

El que és paradoxal de la situació és que el vicepresident J. D. Vance va declarar el febrer passat que temia que "al Regne Unit i a tot Europa la llibertat d’expressió està en retrocés". En realitat, on les alarmes estan realment justificades és als Estats Units, i allà és on creixen els temors i s’han multiplicat les referències a la censura, que el showman Jon Stewart ja qualifica d’"autoritarisme criminal". És difícil negar que l’objectiu de l’Administració és lligar de mans els mitjans d’aquí a les eleccions de mig mandat, el novembre de l’any vinent, sobretot les televisions, crucials en la dinàmica de les campanyes electorals als Estats Units. A la qual cosa cal afegir el clima de confrontació i la proliferació de la violència política, que fan presagiar un enduriment del comportament i les reaccions de Trump davant els seus adversaris..