El desafiament de l’Alzheimer
Aquest diumenge, 21 de setembre, el Dia Mundial de l’Alzheimer ens recordarà una evidència incòmoda: cada vegada vivim més, però no sempre vivim millor. A Espanya, prop de 900.000 persones pateixen aquesta malaltia neurodegenerativa. Després del càncer, és la patologia que preocupa més la població. Amb l’augment de l’esperança de vida, la xifra es podria duplicar en tot just una generació. L’Alzheimer és molt més que un desafiament sanitari: és un repte social, polític i ètic.
En aquest context, Catalunya s’acaba de situar en l’avantguarda científica mundial desenvolupant el primer biomarcador en sang capaç de detectar quins pacients amb deteriorament cognitiu lleu acabaran desenvolupant Alzheimer. Aquest èxit, fruit de més d’una dècada d’investigació, ha sigut creat per ADmit Therapeutics, una empresa sorgida de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), amb l’Hospital de Bellvitge com a centre coordinador clínic. Saber amb prou temps a l’avançada quins pacients desenvoluparan la malaltia permet disposar de temps per a la presa de decisions. Això inclou des de la participació en teràpies preventives o assajos mèdics fins a l’abordatge de debats ètics com l’accés a l’eutanàsia o la manera d’administrar aquesta informació.
Amb la investigació per si sola, però, no n’hi ha prou. Com apunta Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, la prevenció, el diagnòstic primerenc i l’acompanyament a les famílies han d’estar en el centre de l’atenció sanitària. Si hi ha una cosa que distingeix l’Alzheimer és la capacitat que té per atacar dues vegades: el malalt i els que el cuiden. Les dones encara continuen carregant majoritàriament amb el pes de les atencions, moltes d’elles atrapades enmig de la feina, dels fills i dels pares dependents. Fer visible l’esforç que duen a terme i atendre l’impacte físic i psicològic que els recau a sobre també és una responsabilitat social.
És important l’atenció a les famílies i vital el reforç del sistema sanitari. La falta de temps a la consulta, els retards en les derivacions i l’escassetat de recursos sovint impedeixen un diagnòstic precoç i fiable. Una demora que resulta especialment dramàtica en una malaltia per a la qual encara no hi ha cura però sí en canvi esperança en el tractament. L’aparició de dos fàrmacs aprovats recentment per la UE, encara no disponibles a Espanya, ofereix la possibilitat d’alentir la progressió de l’Alzheimer. Tot i que només funcionen en casos i moments concrets de la malaltia, es pot reclamar que s’acceleri tan aviat com es pugui el procés d’administració.
El diagnòstic de la malaltia ha millorat de manera notable els últims anys. Avenços possibles gràcies a l’esforç i la dedicació dels professionals. Però falten recursos. Mentre els biomarcadors i els nous fàrmacs esperen en el llindar de la pràctica clínica, milers de famílies continuen patint la lentitud d’uns circuits assistencials insuficients, cosa que no deixa de ser una condemna afegida per als que tenen la malaltia. La ciència requereix temps per avançar, però la implementació pràctica dels coneixements és una qüestió de recursos. Fan falta equips clínics ben dimensionats i mitjans adequats per tractar els pacients. Avançar exigeix combinar la innovació amb l’atenció a les persones i el compromís social d’una sanitat accessible per a tothom. Per a una vida més llarga, i millor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
