Polarització ets tu

Això fa que estiguem passant de la polarització ideològica a la polarització afectiva. Ja no és una opinió política diferent, normal i sana en democràcia. És l’hostilitat, el menyspreu i l’odi ja no únicament a un partit, sinó als que el componen o, fins i tot, als que el voten. Sembla que no hi ha memòria. Allò dels dos bàndols no és només d’aquest país, sinó que també és d’arreu del món. La retòrica ens trasllada a les batalles i a les guerres històriques. Llavors no en deien pas polarització, però els grecs anomenaven stásis la ruptura de la concòrdia cívica prèvia a una guerra civil. I a Roma ja hi havia els populars i els optimats. Al cap d’uns quants segles, els estudis acadèmics ens revelen que els discursos al Parlament de l’ala de la dreta tendeixen a augmentar la polarització, que les piulades de Vox augmenten els sentiments negatius i, després d’una anàlisi a vint-i-sis països, es demostra que la dreta radical és la que difon més notícies falses.

Notícies relacionades

Un buit infernal

Renault i Ford, l’avançada elèctrica

El problema també és que tothom parla de polarització. ¿Què hi entenem, però, per això? Perquè n’hi ha que sembla que no s’escoltin. No polaritzem, diuen, però després callen quan Tellado parla de "cavar la fossa" del Govern. No polaritzem, diuen, però després "traïdor, sociòpata, mafiós, dictador, que te vote Txapote" (és igual les víctimes) o me gusta la fruta, que comporta el pitjor dels insults. No polaritzem, diuen, però després veus a la tele Cano insinuant que d’això només ens en pot salvar la Guàrdia Civil. No polaritzem, diuen, però aprofitant el crim a un influencer trumpista als Estats Units, culpen l’esquerra d’Espanya, que no hi té res a veure, i munten una concentració, quan sobre Gaza no fan ni minuts de silenci. No polaritzem, diuen, però no surten del bucle catastrofista que el país està en crisi, quan les dades econòmiques no indiquen això. No polaritzem, diuen, però denuncies un genocidi i et posen el segell d’antisemita (amb el risc que fins i tot la Unió Europea els avanci condemnant Israel)... I així amb tot. Debatre és bo, contraposar idees, respectar-se. Però això no inclou mentides ni insults personals.

És esgotador i tant de bo que fos només això, perquè sembla que no es veu el perill que representa per a la convivència i la democràcia. Polarització, polarització i polarització. La paraula estrella. Però s’ha de fer servir amb propietat. Que més d’un es revisi, perquè acaben qualificant de polaritzar els mateixos drets humans, que et defensis, o que els assenyalis que estan pregonant una notícia falsa. Sembla que la llibertat d’expressió i la sensatesa només és per a ells. Parafrasejant Bécquer, podem dir: ¿què és polarització? ¿I tu m’ho preguntes? Polarització ets tu.