No sou millors

Vivim en temps de descreença en què, de manera desinhibida, ens pronunciem sobre les coses, fins i tot les més tradicionalment respectades, amb un menyspreu, una supèrbia abans mai vistos. Naturalment que, amb tota la llibertat, una pot dir el que li plagui, el problema és la falta de reflexió abans d’obrir la boca. L’arrogància de María Pombo ve provocada per l’arrogància d’un seguidor que li va dir, a través de les xarxes, que les seves prestatgeries lluirien millor si hi hagués algun llibre. Aquesta observació no era estètica i comportava dir ignorant a la influencer. Tant se val. Aquí es troba enfrontada la superioritat moral dels que es creuen instruïts i el rebuig dels que neguen voler créixer intel·lectualment a través de la lectura.

Notícies relacionades

La Catalunya de demà

El dilema de l’institut B9

Llegir mai ha sigut fàcil; és un exercici que requereix la voluntat d’apartar-se del mundanal soroll i centrar l’atenció en una novel·la o en el desenvolupament d’un assaig; és, sens dubte, la voluntat d’esquivar el vici d’utilitzar el mòbil, la televisió o aquells dispositius amb una oferta de sèries i pel·lícules que és immensa i que sempre suposa un al·licient imbatible contra la lectura d’un llibre. Segurament per això, aquells que són lectors se senten part d’un grup que, segons les últimes estadístiques, suposa el 66,5% de la població, que prefereix ampliar el seu coneixement, el seu vocabulari o la seva imaginació mitjançant la lectura.

És una pena que una noia que té més de tres milions de seguidors a Instagram i 600.000 a TikTok no pensi una miqueta més abans de respondre a la provocació d’un impertinent que per llegir, si és que llegeix, es creu amb el dret d’insinuar que ella és tonta. Tonta segur que no és, però tenir la capacitat d’aconseguir tants seguidors l’hauria de canalitzar, no per únicament un contingut frívol, sinó també mirant d’inculcar als seus missatges més encertats que el que va fer fa uns dies.