Avui comença un nou curs escolar en les etapes d’educació infantil, primària, ESO i en els cicles bàsics de formació professional. El dia 12 començarà en els nivells superiors. És una data important pel que significa de retorn a la normalitat després de l’estiu i arriba amb una gran varietat de problemes per resoldre i de reptes per assumir. El més apressant, millorar el rendiment escolar. Les últimes xifres, tant en les proves internes entorn de les competències bàsiques o les avaluacions de final d’etapa com en els tests internacionals, com l’informe PISA, ens parlen d’un notable dèficit en matemàtiques, anglès, ciències i comprensió lectora, amb un alumnat català per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE. Hi ha molts factors que poden influir en aquest escenari crític: des de la mateixa configuració dels mètodes d’aprenentatge (avui dia, un debat obert entre els experts) a elements externs (com els efectes del confinament) o a situacions econòmiques i de precarietat social que reverteixen en les aules, passant, és clar, per les retallades en educació.
Aquesta és la prioritat del Departament d’Educació i Formació Professional, una problemàtica que no es resoldrà en un curs però que reclama intervencions immediates per revertir la tendència en els pròxims anys. La introducció de proves pilot i la designació de centres específics per a la millora en matemàtiques i comprensió lectora a tot Catalunya, juntament amb un conveni de col·laboració amb l’OCDE, han d’ajudar a millorar un sistema al qual, aquest curs, s’incorporen 1.650 nous docents, amb un total de prop de 84.000, per atendre la demanda de 1.326.352 alumnes. El descens d’uns 2.000, que implica tancaments de grups, va en paral·lel a l’augment de més de 9.000 amb necessitats educatives especials, fins a arribar a un percentatge del 35%: un terç de l’alumnat català està en aquesta situació.
És aquest el segon punt més apressant del nou curs. L’atenció a la diversitat, amb un "desplegament de l’escola inclusiva" que implica més aules d’acollida i més educadors especialitzats. A Catalunya, els alumnes d’origen immigrant han passat en 20 anys, des del 2005, del 12% al 24%. Hi ha menys alumnat, en general, però amb una composició més complexa.
La prohibició dels mòbils en els centres educatius (ampliada aquest curs fins a l’etapa d’ESO) és una altra de les novetats més remarcables. Després d’un intens debat, no deixa de ser una mesura controvertida que, probablement, s’hauria d’enfocar més en la línia d’una utilització responsable de les pantalles que no en l’estricta exclusió. No per figurar en últim lloc són menys transcendents els temes relacionats amb la llengua vehicular i l’esperada sentència del TC sobre les quotes en castellà; la introducció d’un pla d’educació afectivosexual per eliminar discriminacions, agressions i conductes masclistes; o la necessitat dels centres de comptar amb plantilles estables per evitar un índex molt elevat de rotació, així com millorar el mecanisme d’adjudicació de places i de substitucions, després del fiasco viscut al juliol, perquè els claustres puguin treballar amb més planificació.
Es demana a l’Administració més recursos. L’educació és un pilar del progrés i la democràcia i ha de ser una prioritat política de primer ordre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
