Orbán, Trump... i Abascal

Tots es veuran afectats. I encara més perquè aquesta derrota va unida a la degradació de la imatge de Trump. El vicepresident Vance va ser la setmana passada a Budapest i el més probable és que el seu suport perjudiqués Orbán. Hi havia molts europeus atrets per l’il·liberalisme i el rebuig de la immigració de Trump, però la guerra de l’Iran i l’amenaça d’"acabar amb tota una civilització" eren massa. I més si provocava que els preus del petroli es disparessin i porta –s’intuïa i l’FMI ho ha confirmat– una greu recessió. I el desprestigi de Trump només s’ha pogut multiplicar, després del seu inexplicable xoc amb el Papa.

Un Orbán derrotat i un Trump desencadenat causen al·lèrgia a gran part de la dreta europea d’ordre, que prioritzava el nacionalisme i el menyspreu sense complexos als centristes i als socialistes. Per això Meloni, que intueix els corrents de fons, s’ha acabat enfrontant a Trump i a Netanyahu. Ella és italiana i pragmàtica i mai va voler estar a Patriotes, sinó en un altre grup europeu menys prorús. I ara Meloni gairebé fa de Pedro Sánchez.

L’extrema dreta europea pot estar deixant de ser la força que semblava encarnar el futur. A Espanya, Vox va pujar molt a Extremadura (16,9% del vot) i a Aragó (17,8%), cosa que va impedir la majoria absoluta en aquestes comunitats amb les quals somiava el PP. I a Castella i Lleó –tot i que va pujar menys– va arribar al 18,9%. Alguns analistes, com Iván Redondo, van afirmar que Vox ja estava en mínims del 20% i que la política espanyola s’acostava a un punt d’inflexió. Vox podia passar de ser un aliat menor a un soci gairebé comanditari del PP. I arrossegar-lo així a les seves posicions. ¿Abascal, totpoderós vicepresident?

Després d’Hongria i l’Iran les coses estan canviant. És cert que les últimes enquestes (El Mundo, El País i La Vanguardia) donen a Vox entre un 17% i un 19 % –uns 64 escons, el doble que ara–, però estan fetes abans d’Hongria. És possible que molts electors abans temptats per Vox –al contrari del que va passar a Extremadura i Aragó– ara optin per no canviar el vot. Algunes enquestes andaluses ja ho indiquen.

A més, Abascal també està havent d’afrontar una seriosa crisi interna amb la rebel·lió –ell diu que impulsada pel PP– d’exdirigents de Vox, com Espinosa de los Monteros i Ortega Smith. I en aquest clima ha de decidir si forma governs amb el PP (abans del 3 de maig i per tant abans de les andaluses del 17) a Extremadura i Aragó. Si no ho fa, els andalusos el poden castigar per impedir la governabilitat. Per ser un agent del desordre. Però, en cas contrari, pot perdre el glamur del vot de protesta contra tot i ja no podrà ferir el PP, dient que és gairebé com el PSOE.

Notícies relacionades

Airbus i el final del lideratge francoalemany

El misteri de l’orella d’Israel

Abascal ha passat d’estar a la cresta de l’onada a un mal moment. I el corrent pot fer que la transferència de vots del PP cap a Vox no només es freni en sec, sinó que es reverteixi. El PP en seria el gran beneficiari, perquè augmentaria així el seu avantatge sobre el PSOE. Però les flors també tenen la seva creu. En les últimes eleccions europees (Països Baixos i Hongria), el centredreta s’ha enfrontat a l’extrema dreta. I l’ha vençut. I la CDU alemanya no vol saber res del populisme i governa –no és una lluna de mel– amb els socialistes. ¿Seria bo per a Feijóo anar a les legislatives –quan siguin– amb l’única opció del pacte amb Vox? El 2003, després d’una gran victòria a les autonòmiques i municipals, ja li va anar malament.

Però no correm. El que passi el 17 de maig a Andalusia comptarà.