Una vegada ja sufocats, o almenys sota control, els incendis que l’agost passat han deixat prop de 400.000 hectàrees calcinades i quatre persones mortes, el president del Govern ha presentat en forma de decàleg les línies mestres que planteja que guiïn el pacte davant l’emergència climàtica i que avui aprovarà el Consell de Ministres. A l’agost, en plena onada d’incendis al nord-oest de la Península, Sánchez es va veure en l’obligació de reaccionar, després de la intenció inicial de no interrompre les vacances, i va intervenir en l’intercanvi d’acusacions entre Govern i oposició llançant una proposta de pacte climàtic, que ahir va concretar. El plantejament de partida del president del Govern ja no va estar acompanyat de la predisposició al diàleg a partir de les postures respectives de les parts cridades a pactar, sinó més aviat de retrets. I el debat que el va seguir sobre el repartiment de responsabilitats i competències davant els desastres naturals, per part de tots els implicats, més aviat va semblar orientat a reclamar la presa de control per l’Estat, o a recordar les competències autonòmiques, en tant que servís com a argument per endossar o esquivar responsabilitats, més que no pas a buscar fórmules d’actuació més eficaç. Fer el pas següent presentant el que sembla més un pla d’actuació del Govern que una crida a asseure’s en una taula amb un full en blanc com han afirmat de vegades alguns ministres de l’Executiu tampoc sembla que serveixi per aplanar l’acord.
La proposta està estructurada al voltant de deu eixos que combinen prevenció, coordinació institucional, adaptació i compromís amb la transició ecològica. El pla proposa la creació de fons permanents tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic per donar resposta immediata a catàstrofes naturals, així com el reforç permanent dels mitjans humans i tècnics, reformar el model de gestió forestal i avançar-se a sequeres, inundacions i canvis en el cicle de l’aigua mitjançant la modernització d’infraestructures, la gestió sostenible i la protecció d’ecosistemes. I de la mateixa manera planteja la revalorització de l’entorn rural com a tallafocs social, econòmic i ecològic i un compromís contra el negacionisme climàtic que interpel·la directament el PP i crida a buscar distàncies amb els plantejaments defensats per Vox.
D’entre totes les mesures proposades destaca la creació d’una Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències, concebuda amb l’objectiu de millorar la coordinació amb les comunitats autònomes davant situacions de catàstrofe natural. Una proposta que, sempre que no signifiqui recentralització sinó eficàcia compartida i que es desenvolupi d’una manera consensual, podria solucionar algunes de les carències més notòries del model actual.
No obstant, el catàleg d’intencions pateix de falta de concreció en aspectes clau com el finançament, els terminis o els mecanismes de coordinació real entre administracions, ja que la creació de nous organismes, si no va acompanyada de recursos i de compromisos vinculants que requereixen un tarannà a anys llum de l’actual, corre el risc de convertir-se en un brindis al sol. I això, després de la dana i després de l’onada d’incendis d’aquest estiu, ja no ens ho podem permetre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
