Editorial
Turisme: ni eufòria ni punxada
No sembla que es pugui parlar ni de creixement eufòric ni de punxada. Es tracta d’un toc d’atenció
La primera meitat de l’any es va tancar amb un creixement de l’activitat turística que va portar a pronosticar que el 2025 acabaria sent un any en què es batrien rècords històrics. El refredament que s’intueix des del juliol ha fet que les veus més alarmistes, en canvi, concloguin que el sector turístic ha viscut una punxada aquesta temporada. Però posar el focus únicament en les veus d’alarma que arriben des d’algun subsector o destí turístic concret pot tenir l’efecte de percebre una visió distorsionada d’una realitat molt més complexa. Aquest panorama divers és el que avui intentem captar a través d’una visió panoràmica que suma els diagnòstics realitzats des dels diversos diaris del grup Prensa Ibérica situats en cada un dels principals mercats turístics espanyols. El primer resum d’urgència, a falta de les dades estadístiques fiables que encara han d’arribar, és el d’un creixement més moderat respecte a les expectatives eufòriques quant a moviment de visitants i pernoctacions, però, tot i així, amb xifres positives, acompanyades d’un descens de la facturació especialment en la restauració. Això pot tenir diversos motius: des d’un poder adquisitiu més ajustat del turista nacional, que disminueix la seva despesa o opta per destinacions estrangeres més assequibles, fins al mal moment que viuen mercats emissors, com l’alemany, o la conseqüència d’alguns preus, que poden deixar de ser competitius.
Algunes de les dades més preocupants responen a senyals d’alarma (les trampes per a turistes, que en una era d’informació accessible deixen de quedar impunes, o la saturació d’algunes destinacions que pot tenir efectes dissuasoris en el visitant) que han de fer reflexionar. D’altres poden respondre a canvis en el model turístic que tenen guanyadors i perdedors, tot i que el balanç net final a nivell nacional pugui continuar sent positiu. Les zones de turisme de sol a la costa mediterrània poden veure’s afectades per les onades de calor, però alhora les comunitats de la cornisa cantàbrica es veuen beneficiades per un flux creixent de turistes. La tantes vegades sol·licitada desestacionalització pot estar darrere d’un cert decreixement en els mesos de juliol i agost, de conseqüències menys preocupants si va acompanyat, com passa a les Canàries, d’un allargament de la campanya a la tardor o, en altres latituds, a la primavera. L’augment de les pernoctacions en apartaments turístics equipats amb cuina i menjador podria ser un dels motius d’un dels fenòmens més assenyalats aquests dies: el descens de l’assistència a restaurants de turistes que, en canvi, fan la compra als supermercats locals. El creixement del turisme sènior, de les franges d’edat amb més disponibilitat de temps i poder adquisitiu, pot beneficiar el turisme rural o les destinacions urbanes més tranquil·les, però segurament no l’oci més noctàmbul.
A falta de conèixer dades més sòlides, no sembla que es pugui parlar ni de creixement eufòric ni de punxada. Però sí de toc d’atenció. Perquè cada un dels moviments que s’estan produint en una de les principals fonts de riquesa del país –alguns de positius, d’altres que poden castigar la rendibilitat de les empreses del sector– requereix anàlisi i respostes que garanteixin la sostenibilitat futura de l’activitat turística, en lloc d’un conformisme que pugui esgotar el model.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
