Editorial
Menys FLA, més autonomia
La Generalitat torna a estar en condicions per demanar crèdit privat. Això és un símptoma positiu
La consellera de Economia de la Generalitat, Alícia Romero, este jueves. /
La Generalitat de Catalunya està fent un pas rere l’altre per deixar enrere més d’una dècada de dependència del fons de liquiditat autonòmic. Des de la seva creació el 2012, aquest mecanisme financer creat pel Govern d’Espanya, concebut per aportar liquiditat amb la garantia de l’Estat a les comunitats autònomes amb dificultats per finançar-se en els mercats durant la crisi del deute, s’ha convertit en un salvavides per a moltes, i Catalunya ha sigut una de les principals receptores, ja que es calcula que des d’aleshores ha obtingut més de 145.000 milions a través del FLA i d’altres instruments extraordinaris de liquiditat –aquest any fins i tot ha sol·licitat 8.500 milions d’euros–. Gràcies a aquest recurs extraordinari, durant tots aquests anys la Generalitat ha pogut evitar en diverses ocasions la fallida tècnica, ha pogut mantenir serveis essencials i ha finançat els seus pagaments. La contrapartida, no obstant, ha sigut l’increment de la dependència financera de Catalunya respecte a l’Administració central, que per accedir a aquest finançament ha imposat condicions i controls estrictes sobre l’ús dels diners, de manera que es produïa una disminució de l’autonomia fiscal.
Ara, no obstant, per primera vegada en 13 anys, la Generalitat ha aconseguit refinançar un total de 3.500 milions que abans devia al FLA i que ara deurà a set entitats privades, entre elles CaixaBank, el Banc Sabadell i el BBVA. Amb elles ha subscrit un total de set préstecs a un tipus d’interès mitjà del 2,951%, 54,6 punts bàsics per sota del tipus d’interès del FLA, que se situa en el 3,497%. Segons el Govern de Salvador Illa, això permetrà estalviar aproximadament uns 127 milions d’euros a les arques catalanes fins a l’any 2035. Aquest any ja suposarà, per començar, un estalvi de 19 milions.
És un moviment que marca un punt d’inflexió, ja que no només es tracta de l’alleujament econòmic que suposa per a la Hisenda pública catalana, sinó que també és un gest de gran significació política. Tornar a finançar-se a través dels mercats implica haver recobrat la seva confiança i, a conseqüència d’això, poder recuperar també part de l’autonomia financera, encara que també suposi més exposició al risc. S’hi suma, a més, la condonació parcial del deute d’una mica més de 85.000 milions per a les comunitats autònomes que el Govern té previst aprovar en el Consell de Ministres de dimarts vinent, que forma part del paquet de condonació del deute autonòmic pactat entre el Govern central i ERC i que beneficiarà Catalunya amb una reducció del deute del FLA de 17.104 milions d’euros. El resultat és que Catalunya comença a transitar d’un finançament estatal dependent cap a una gestió mixta amb suport bancari.
En suma, la combinació del retorn al finançament bancari i l’estalvi en el pagament d’interessos, combinat amb la condonació parcial del deute, permeten a la Generalitat iniciar una nova etapa amb una mica més d’autonomia i una mica menys d’asfíxia financera. Però no es resol el problema de fons: sense una reforma integral i consensuada del model de finançament autonòmic que garanteixi suficiència financera, equitat territorial i més autonomia fiscal, aquestes mesures, tot i que siguin positives, només serviran com a pedaços.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
