Les cartes de Melania Trump

"Tot i que puguem compartir el cognom, cadascú de nosaltres és diferent, amb les seves pròpies aspiracions i camins a seguir. Per a mi és vital fixar límits i mantenir la meva individualitat, mantenir-me fidel a mi mateixa, i alhora abraçar els meus rols dins de la família". Aquestes paraules amb què es defineix Melania Trump, la primera dama dels Estats Units, en les seves memòries publicades el 2024, poden ajudar a entendre per què la dona de Donald Trump va escriure una carta a Vladímir Putin demanant-li que protegeixi els infants afectats per la guerra d’Ucraïna. La missiva va ser lliurada en mà pel republicà al president de Rússia, durant la trobada bilateral que van mantenir la setmana passada a Alaska, i socialitzada després per la Casa Blanca.

L’acció de l’exmodel, com passa gairebé sempre que fa algun moviment públic, disgusta bona part de la polaritzada societat nord-americana, tant per la forma com pel fons. Un net de l’expresident John F. Kennedy, Jack Schlossberg, s’ha viralitzat al llegir la carta disfressat de Melania i instar-lo a adreçar-se a qui pot fer alguna cosa pel conflicte, el seu marit.

Notícies relacionades

Putin envaeix els EUA

La credibilitat de les polítiques públiques

Escriure i enviar aquest text és un gest simbòlic, que reflecteix el caràcter ferm, romàntic, idealista i ingenu d’una dona convençuda dels seus principis i que trivialitza el què diran. La missiva és la seva manera d’apel·lar a les emocions i empatitzar, per més que sigui amb un dirigent als antípodes de tot això com ara Putin. A més, l’enviament no té capacitat diplomàtica en un context geopolític internacional tan complex i pot grinyolar amb la formalitat que es pressuposa a les relacions internacionals.

Però vetllar pel benestar dels joves és una de les obsessions de la dona de Trump, que també s’ha oposat sempre a la violència. Per més que resulti difícil simpatitzar amb ella, amb la carta o amb la seva vida al costat de Trump, burlar-se’n és roí i injust. Com molt bé diu en les seves memòries, cadascú és lliure de marcar el seu camí, tingui el cognom que tingui.