Amb mig Espanya cremant-se, el Govern i el PP continuen donant-se la culpa d’una cosa que ha quedat en evidència aquestes últimes setmanes: la impotència que estan demostrant les administracions autonòmiques, però també la central, per frenar uns incendis forestals que arrasen la meitat oest de la Península, avivats per les altes temperatures i la manca de polítiques preventives prèvies. No és un fet nou que els focs s’acarnissin amb el nostre país, però convé recordar que el sobreescalfament del territori, que està generant incendis de sisena generació, tan difícils d’extingir, es produeix com a conseqüència del canvi climàtic. No és aquest, per tant, un assumpte que es pugui plantejar com un element més de la disputa política, però l’actitud d’alguns responsables públics fa pensar que no només se senten incapaços de sufocar els focs, sinó també els seus propis instints per deixar d’utilitzar assumptes de tal magnitud en l’enfrontament quotidià.
Estem parlant de quatre persones que ja han mort en l’extinció dels focs, de milers de ciutadans que s’han vist privats del seu mitjà de vida, que han perdut les cases, les terres i els animals. A més, és clar, del mal col·lectiu que representa la destrucció del medi ambient. Després d’assegurar que no aniria a les zones afectades fins que l’emergència hagués passat, Sánchez va haver de corregir al cap d’unes hores la seva posició per deixar les seves vacances a les Canàries i acudir a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, enmig de l’encreuament d’acusacions sobre presències, absències i sobre els nivells d’emergència adequats per actuar més eficaçment. En la seva reaparició, el president del Govern va disparar per elevació plantejant de nou la necessitat d’un pacte d’Estat sobre l’emergència climàtica. En un moment de regressió de les polítiques climàtiques en el context mundial i davant la proliferació de discursos que desvinculen catàstrofes tan directament lligades a l’increment de la freqüència, durada i intensitat de les onades de calor al nostre país, és positiu intentar un consens entre els dos grans partits en aquesta matèria. Però la proposta no incideix directament en les disfuncions observables en la prevenció i els mecanismes d’extinció d’aquests dies i es pot plantejar quina és la disposició real de Sánchez a acceptar la pràctica de diàleg amb l’oposició que implica el concepte de "pacte". Per la seva banda, el PP té en aquest debat la possibilitat d’allunyar-se de les posicions negacionistes de Vox (en el fons, posar-lo en aquesta disjuntiva sembla l’objectiu primer del gest de Sánchez) abans de respondre amb desinterès o ironia o desvinculant els terribles incendis forestals del context de crisi ambiental.
El debat immediat en què tots dos haurien d’entrar hauria de ser el de clarificar una vegada per totes les competències i les responsabilitats que recauen sobre les comunitats autònomes i sobre el Govern central, sempre per tal de potenciar la coordinació entre administracions quan calgui fer front a situacions tan difícils com les que s’estan vivint aquestes setmanes. Fer el contrari només abona l’antipolítica de la ultradreta. Una vegada més, cal reclamar a tothom una mica de responsabilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
