Cimera sense resultats

Es podria dir que el discórrer de la guerra i de la crisi de seguretat a Europa es manté on estava abans de la cimera, amb la dada afegida que, segons com es desenvolupi demà la reunió Trump-Zelenski a Washington, es pot sospitar que la responsabilitat d’una falta d’acord per aconseguir una treva s’imputi al president ucraïnès. El parany de fa uns mesos, transmès per televisió, és un mal presagi per aventurar una mediació equilibrada de Trump en el conflicte; l’absència efectiva de líders europeus en les negociacions abunda en un marc de referència dins del qual Rússia manté intactes tots els seus objectius. Res ha canviat en ordre a trobar un desenllaç solvent i durador compliments els tres anys i mig de guerra.

La consideració de la cimera com a "tremendament productiva" feta per Trump amb prou feines entela la sensació que ha fracassat la diplomàcia-espectacle del president, que només ha servit per trencar l’aïllament de Putin a l’orbe occidental. Per percebre tot seguit com poc menys que segura la violació del dret internacional si el president de Rússia se surt amb la seva i aconsegueix annexionar-se l’equivalent al 20% del territori d’Ucraïna reconegut com a tal per les Nacions Unides des del dia del seu ingrés en l’organització. Amb l’afegit que, a més, pretén Putin mutilar els atributs de sobirania d’Ucraïna a l’impedir-li que ingressi algun dia a l’OTAN.

Era innecessari demostrar, per sabut, que Trump no aconseguiria la pau a Ucraïna en 24 hores. Tot porta a suposar que set mesos després d’instal·lar-se a la Casa Blanca es disposa a atendre les exigències de Putin, però la imprevisibilitat de Trump obliga a deixar sempre oberta una porta a la sorpresa o a la improvisació. Perquè si, fins ara, l’amenaça de sancions a Rússia, si es prolongava la guerra, i la mobilització de dos submarins nuclears després d’una esbojarrada declaració de Dmitri Medvédev han sigut poc més que recursos escènics, amb prou feines hi ha pistes de com pot reaccionar Trump si la crisi continua enquistada. Sí que hi ha, en canvi, la sensació que Rússia té la necessitat imperiosa d’arribar a un acord de llarga durada amb els Estats Units per actualitzar la seva imatge de gran potència, determinant a Europa, i per reactivar una economia debilitada per la guerra, la caiguda de les rendes del petroli i les sancions internacionals, una situació de la qual els Estats Units tenen un interès limitat a treure’n profit.