Interraïl i Erasmus, a Espanya

Amb un itinerari molt similar entre tots ells, es trobaven en bars i museus amb altres nois europeus d’altres racons del continent. Intercanviaven opinions i es donaven a conèixer, i sobretot començaven a aprendre el que tan bellament escriu Timothy Garton Ash en el seu llibre Homelands. A personal history of Europe: que cadascun de nosaltres, dels 850 milions d’europeus, tenim una visió diferent del que és Europa. I que si aquesta multiplicitat de diferents concepcions sobre Europa s’ha anat homogeneïtzant a la vegada que era reconeguda en la seva diversitat, és gràcies precisament a programes i iniciatives com la de l’Interraïl i el programa Erasmus.

Cada any participen en aquest programa més de 300.000 estudiants universitaris europeus, en 33 països participants, segons les dades del curs 2021-22. Aquest coneixement de la pluralitat i diversitat que existeix a Europa és el principal element de cohesió i acceptació d’aquesta pròpia diferència que caracteritza la Unió. El coneixement entre els uns i els altres ens uneix, ens fa més tolerants i ens ajuda a acceptar la diferència. El mateix passa entre els estudiants universitaris que cursen Erasmus o els preuniversitaris que comparteixen uns moments perduts en un vagó de tren mentre viatgen pel centre d’Europa. Tant si són a la universitat com en una estació de tren, en un museu, en un bar o en un concert tecno, aquesta convivència segurament és un dels elements de cohesió més importants en el projecte europeu, en el reconeixement de la diferència.

Notícies relacionades

Les aliances necessàries en emergència

Crema el que és públic

I, en canvi, va ser rellevant una reflexió que unes estudiants de Barcelona em feien recentment, després d’una fantàstica experiència per Europa amb l’Interraïl. Totes havien participat en el programa, en diferents grups, de manera que no totes havien coincidit en els viatges. Però la reflexió era la mateixa: si en algun moment hi havia tensió en les converses, es produïa entre espanyols. Es donava una situació molt negativa perquè desapareixia l’interès en l’interlocutor i des del convenciment que ja se sabia tot respecte d’aquell compatriota que vivia en una localitat, ciutat, regió o comunitat diferent. Semblava com si ja no interessés la persona per conèixer-la perquè, a partir dels prejudicis habituals, ja se la donava per coneguda. Desapareixia, així, la curiositat i les ganes d’aproximar-se a l’altre i, per tant, s’aixecava un mur que impossibilitava el coneixement d’aquell altre. Entre espanyols, els joves defugien la curiositat i creixia un mur. Si reconeixem en els programes d’Interraïl i Erasmus un impacte d’aproximació i reconeixement de la diversitat europea, ¿no ens convindria a Espanya crear i impulsar uns programes similars a nivell de l’Estat? Així es va fer amb l’Estiu Jove de Renfe fa tres anys per a majors de 18 anys. Caldria pensar en els més joves, a traslladar-ho a edats en què aquest reconeixement a la pluralitat es vegi amb més naturalitat.

En un país com Espanya, essencialment divers, on a pocs quilòmetres de distància s’aixequen tradicions i cultures tan diverses, convindria promoure el coneixement i el reconeixement d’aquesta diversitat. I no s’ha pas d’esperar a l’edat universitària, sinó que seria un gran encert que els més joves poguessin compartir experiències i coneixement, a través de diferents programes d’intercanvi. Partint de la idea originària dels programes europeus, s’hauria de pensar seriosament en intercanvis a Espanya que promoguessin –i ho dic a tall d’exemple– que els joves gallecs poguessin passar unes setmanes a Barcelona i a Sevilla, i els sevillans poguessin conviure amb altres estudiants de Donostia i València, i els bascos poguessin fer un intercanvi a Vigo o Madrid, i els valencians, a Valladolid o Santander. El coneixement permet el reconeixement. Europa ho va impulsar com a mesura clau de la seva connectivitat i mobilitat. Espanya hauria de pensar-ho seriosament, per aconseguir que els joves espanyols no només valorin la diferència quan el seu interlocutor és d’un racó llunyà d’un altre país europeu.