
Lamine Yamal estrenando el dorsal 10 azulgrana durante el Vissel-Barça en Kobe (Japón). /
Aquest divendres comença la temporada 2025-2026 de la Lliga de Futbol Professional amb molts temes sobre la taula (els estrictament esportius i els de gestió o d’impacte social) i amb polèmiques de tota mena, començant per l’horari del primer partit, Girona-Rayo Vallecano, previst inflexiblement per LaLiga a les set de la tarda amb seriosos avisos de perill per calor a tot Catalunya. Deixant de banda aquesta circumstància puntual, que pot afectar més partits, les altres qüestions problemàtiques se succeeixen una rere l’altra.
Ara fa un mes que la Federació Espanyola de Futbol va reestructurar el Comitè Tècnic d’Àrbitres per posar ordre en un estament clau que durant la temporada anterior va ser objecte de crítiques furibundes a càrrec del Reial Madrid, amb l’intent d’alterar la competició. Aconseguir una autonomia més gran i una gestió competent i transparent del col·lectiu arbitral és un dels reptes de la RFEF, que ja ha entrat en una altra polèmica amb l’autorització de traslladar el partit entre el Vila-real i el Barça a Miami, una de les possibles novetats del curs.
Pel que fa a la LFP, la patronal comandada per Javier Tebas, la qüestió més difícil que té entre mans és la del fair play financer, que regula la quantitat de diners que els clubs poden invertir en sous i fitxatges. Ideat per evitar col·lapses en les economies, s’ha anat convertint en una muralla gairebé infranquejable per a les entitats. No només afecta el Barça, que porta quatre pretemporades d’equilibris a la corda fluixa, sinó que són molts els equips, de Primera i de Segona, que s’enfronten a serioses dificultats per complir el límit salarial. En el cas del Barça, la combinació de la lesió de llarga durada de Ter Stegen, el nou aval de la junta directiva (a títol personal) i la hipotètica aprovació de l’explotació dels seients vip sembla que podran facilitar l’activació de la norma 1:1, bàsica per poder tenir tota la plantilla a punt per competir.
En el terreny blaugrana, la gran novetat d’aquesta temporada és la tornada a casa, al renovat Camp Nou, tot i que ara per ara no se sap del cert quan serà. Encara som lluny de les previsions optimistes de fa uns mesos, quan el president Laporta va anunciar que s’obririen les portes per al trofeu Joan Gamper.
En relació amb l’àmbit estrictament esportiu, aquesta temporada promet ser la de la consagració definitiva de Lamine Yamal, amb el mític 10 a l’esquena, i la de la continuïtat del model d’èxit implantat per Hans Flick, amb incorporacions de prestigi com ara Rushford i l’exespanyolista Joan Garcia a la porteria. Per a l’Espanyol (amb canvi en la propietat i amb una plantilla compensada) i per al Girona (amb la tornada a la normalitat després de l’aventura de la temporada passada a la Champions), les obligacions són mantenir la categoria sense les estretors i el patiment de l’any passat. Pel que fa al Reial Madrid, amb la novetat més important a la banqueta (el míster Xabi Alonso) i amb la rèmora del recent Mundial de clubs, les incògnites sobre el seu rendiment estan obertes.
Torna el futbol i, en conseqüència, en un any de Mundial i d’eleccions al FC Barcelona, les passions dels aficionats, els desajustos estructurals, els debats habituals i les noves controvèrsies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.