La continuïtat durant 10 dies d’una onada de calor implacable i una càrrega de vegetació important després d’una primavera plujosa han posat les condicions necessàries per alimentar l’onada d’incendis que en els últims dies està assolant la meitat occidental de la Península, des de Galícia fins a Cadis. Ni l’evolució de molts d’aquests focs ni les previsions meteorològiques dels pròxims dies permeten confiar-se: la situació de màxim risc a la major part del territori encara es prolongarà, amb conseqüències que encara no es poden preveure.
El context climàtic està darrere de la catàstrofe que estan vivint milers de persones evacuades o que veuen calcinat el paisatge de les seves terres, inclosos espais naturals o de valor cultural vitals per a la seva economia local. I el context polític continua immers en la polarització, la competència per la frase amb més recorregut viral i la incapacitat de posar per davant l’interès general a la dinàmica de destrucció mútua entre els partits polítics. Com altres vegades, la crispació oculta les posicions dels que des de la proximitat al que passa a cada territori o des de la feina en el si dels organismes competents ataquen directament la catàstrofe en consideració a la seva urgència, i no pensant a treure’n profit polític.
El canvi climàtic està fent derivar el paisatge d’Espanya cap a un horitzó de més aridesa, menys disponibilitat d’aigua i fenòmens meteorològics més extrems. I davant aquesta deriva es pot actuar a escala macro, amb accions de prevenció o reaccionant de manera eficaç davant les emergències. És no només justificable sinó necessària la crítica quan la gestió pública es demostra insuficient, errònia o directament negligent en qualsevol d’aquests aspectes. Tot i que, tret de casos flagrants, és difícil que en calent qualsevol atribució de responsabilitats pugui ser argumentada amb fonament.
En l’últim episodi ha sigut el ministre de Transports, Óscar Puente, qui ha exhibit una actitud inoportuna amb tuits de to inadequat que qüestionen l’absència de presidents autonòmics del PP en primera línia. Això no té res a veure amb el fet que la reacció de les respectives administracions hagi sigut o no diligent, que és el que s’hauria de qüestionar des de la responsabilitat. La cadena de missatges de Puente ha tingut rèpliques des de l’oposició, algunes de perfectament raonables i d’altres que remarquen que el president del Govern estigui de vacances o que el Govern central no hagi pres el control d’una acció que en primera instància és de responsabilitat autonòmica si no se li reclama ajuda.
No només els polítics incorren en reaccions precipitades i inconsistents. Forma part de la naturalesa humana buscar culpables concrets, assenyalables, i si és possible que coincideixin amb les fòbies personals o ideològiques. Però la magnitud del desastre natural que afronta Espanya requereix respostes polítiques orientades a la cooperació i la concòrdia, per sobre de les diferències partidistes i les dinàmiques extremes de confrontació. Darrere d’aquesta onada d’incendis hi ha una nova era en la protecció del medi natural, que requerirà una revisió profunda de la resposta actual i, sobretot, molta planificació en polítiques preventives que incumbeixen a totes les administracions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
