Xarxes i sentit institucional
El president de la Generalitat, Salvador Illa, durante su viaje oficial a China. /
Un dels efectes més positius que ha tingut l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, de la qual s’acaba de complir un any, ha sigut la recuperació de la normalitat política i institucional a Catalunya. Després de més d’una dècada en què aquesta normalitat ha brillat per la seva absència, el president ha recuperat la interlocució amb les diverses institucions i amb els diversos nivells de govern, amb els agents socials, amb els partits, ha rellançat l’agenda internacional i fins i tot s’ha reunit amb gairebé tots els expresidents de la Generalitat. L’existència de discrepàncies no li ha impedit exhibir un tarannà educat i cordial, evitar el cinisme i el sarcasme en les intervencions i que el seu to hagi sigut gairebé sempre constructiu. La sola excepció probablement són els enfrontaments parlamentaris amb la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a qui aplica, com a Vox, una política de cordó sanitari i amb la qual no sempre guarda les formes i mostra el respecte que mereix una diputada al Parlament per més lluny que sigui dels seus plantejaments, un comportament que convindria corregir per coherència amb el seu propi tarannà i per respecte als electors d’aquesta opció política.
No obstant, les bones maneres que gairebé sempre usa Illa, l’absència d’estirabots i la recuperació del sentit institucional a Catalunya, que haurien de ser el mínim exigible a qualsevol representant polític institucional, són cada vegada més una excepció que una norma que s’ha anat estenent. Perquè, a més, ja no es tracta tan sols d’agres debats parlamentaris en què és freqüent l’insult i sobrepassar els límits personals. Ara, gràcies a les xarxes socials, les males maneres i l’absència de sentit institucional s’han multiplicat i fins i tot han desbordat el terreny de l’àmbit pròpiament polític i han contagiat altres institucions o alguns dels seus membres. Només així s’explica que a les xarxes sigui possible veure en el compte institucional d’un partit polític sistèmic com el PP parodiar el programa La isla de las tentaciones en al·lusió al PSOE, un ministre com Óscar Puente insultant un president estranger o frivolitzant sobre els incendis, una consellera de la Generalitat fent broma sobre les morts per covid a Madrid i fins i tot a una vocal del Consell General del Poder Judicial polemitzant amb els jutges a propòsit de la recent vaga. Uns comportaments tots aquests reprovables que demostren poc respecte per les institucions que representen, poca responsabilitat pública, poca prudència i una absència total de contenció que resulta inacceptable i que molt probablement no tindrien mai lloc en una sala de premsa. Per evitar-ho potser n’hi hauria prou amb un temporitzador que retardés 10 minuts la publicació dels missatges i hi hagués temps a repensar-los. Segurament s’evitarien així molts disgustos i molt del desgast de la democràcia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
