Periodisme a la diana a Gaza
Periodisme a la diana a Gaza /
Gairebé al mateix temps que es reunia el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per abordar de manera urgent el pla de Benjamin Netanyahu d’ocupar la ciutat de Gaza i la zona humanitària d’Al-Mawasi, gairebé en el mateix instant en què el mateix primer ministre israelià concedia una roda de premsa per donar detalls de la seva enèsima acció bèl·lica que implica la mobilització forçada de més d’un milió de palestins, aquest mateix diumenge les tropes d’Israel assassinaven sis periodistes a prop de l’hospital Al-Shifa de la capital gaziana, amb un bombardeig selectiu de la botiga on estaven instal·lats. Entre ells, el conegut corresponsal de la cadena qatariana Al-Jazeera, Anas Al-Sharif, de 28 anys, un dels pocs que continuava donant cobertura informativa des de la Franja i que ja temia per la seva vida des de feia mesos. Com ell, altres periodistes que treballen a la Franja de Gaza parlaven fa poc del risc d’inanició que patien. Però Al-Sharif i els seus companys, no però, no han mort de fam ni per accident, per una bala perduda o per un dels paquets d’ajuda humanitària. Han sigut assassinats sota l’acusació del govern israelià de pertànyer a Hamàs. Aquestes morts eleven de nou el nombre de baixes de periodistes i altres víctimes vicàries, com la família del cap de l’oficina d’Al-Jazeera a Gaza, que va morir atacada al camp de refugiats de Nuseirat.
Netanyahu, a banda de la justificació del pla d’ocupació de Gaza, es resisteix a parlar de fam (va dir que era "distorsionar" la realitat) i de falta d’esforços humanitaris i defensa haver permès l’entrada de la premsa estrangera a la Franja. I ho fa el mateix dia de l’assassinat de l’equip de periodistes d’Al-Jazeera. Més enllà de les més de 61.000 víctimes palestines –una xifra oferta per Hamàs, però que és la política de "bloqueig informatiu" d’Israel denunciada per Reporters sense Fronteres la que impedeix corroborar fonts independents–, de la desolació i la ruïna d’un territori, de la passivitat dels governs amb proclames retòriques, i també més enllà del record inesborrable de la massacre del 7 d’octubre i de la crueltat de Hamàs envers els ostatges encara amb vida, en aquest conflicte també és atacada la possibilitat de saber la veritat, d’accedir a la realitat terrible de la guerra.
L’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza compta amb la trista marca de ser una de les guerres més mortíferes de les últimes dècades per als periodistes. El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) així ho ha denunciat, i ja ha documentat la mort de com a mínim 184 periodistes palestins en atacs israelians, xifra que el Govern de Hamàs eleva a 238 en un recompte que també inclou influencers i creadors de contingut de plataformes socials.
Reporters sense Fronteres, que ha demanat al Tribunal Penal Internacional que consideri els periodistes palestins com a víctimes del conflicte de la Franja de Gaza, posa el dit a la nafra quan apunta que aquest reconeixement oficial seria un pas essencial per garantir la llibertat de premsa i la seva integritat personal a totes les zones de conflicte arreu del món.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
