Sobreviure sense pressupostos
Sobreviure sense pressupostos /
L’actual legislatura és, per desacostumada i insòlita, una de les més anòmales de la nostra democràcia. No és que la vida política espanyola hagi estat exempta de sobresalts, perquè n’hi ha hagut i greus, però en aquest període legislatiu s’estan donant situacions que no s’havien produït abans. La primera, sens dubte, la mateixa investidura, impecablement constitucional, del candidat del segon partit en vots, l’únic que va ser capaç de reunir prou suports per ser elegit president amb la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. La inestabilitat política, que desestabilitza la legislatura fins al punt de no poder preveure quant durarà, ve donada precisament per la volatilitat d’aquestes aliances primigènies, que permeten a Pedro Sánchez continuar al capdavant de l’Executiu, però limiten fins a l’extrem la seva capacitat per governar. Aquesta impossibilitat del president per aglutinar de manera estable les dispars forces polítiques que van donar suport a la seva investidura i donen suport, sense comprometre’s explícitament, a la seva continuïtat en el poder és la que li impedeix, per exemple, aprovar uns pressupostos generals de l’Estat.
L’absència d’uns comptes públics en els dos anys des que es va conformar l’actual Govern és la principal anomalia de la present legislatura. Es pot governar sense pressupostos, de fet és el que està fent Sánchez des del 2023, incomplint fins i tot l’obligació de presentar (no d’aprovar) el seu projecte dins del termini i en la forma escaient al Parlament. Però en aquesta ocasió les circumstàncies han empitjorat després de la imputació i empresonament per presumpta corrupció de l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán, en la mateixa causa en la qual també hi ha imputat José Luis Ábalos, exministre i exnúmero tres del partit, i el seu assessor Koldo García. Aquests fets col·loquen Sánchez i el seu Govern en una posició de debilitat encara més gran i, aparentment, sense més cartes a la màniga per aguantar els dos anys que resten de legislatura que l’aprovació dels pressupostos generals del 2026. És per això que, davant la impossibilitat de sotmetre’s a una qüestió de confiança que els seus socis d’investidura no estan disposats a votar, Sánchez va anunciar el 29 de juliol la seva disposició a presentar, aquesta vegada sí, el projecte pressupostari a les Cambres. El president és conscient que només si aconsegueix treure els comptes públics per a l’any vinent tindria garantida la continuïtat de la legislatura i això sempre que els casos de corrupció investigats no vagin a més.
No serà una tasca fàcil, malgrat que, a diferència de la qüestió de confiança, els pressupostos no suposen un vot a la seva persona, sinó l’aprovació de projectes concrets, que cada una de les forces polítiques pot negociar en funció dels interessos polítics i territorials que representen. Però hi ha obstacles que, per molt que s’hi esforci l’Executiu, sembla que avui dia són insalvables, i que es donen particularment en les seves relacions amb Junts i amb Podem, que s’han allunyat políticament de Sánchez. Al Govern central li va la vida, però per més concessions que estigui disposat a fer només aconseguirà el vot d’aquests partits si aquests consideren pitjors les conseqüències de deixar-lo caure. La incògnita en aquest moment està precisament en aquest punt, en saber si Sánchez i la legislatura poden sobreviure sense pressupostos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
