
Un nombre indeterminat de persones no inferior a mig milió forma part de la legió de potencials migrants irregulars emplaçats en molt variades condicions en l’àmplia regió que comprèn el Sahel i la franja nord-occidental de l’Àfrica. Es tracta de persones de molt variada procedència, víctimes propiciatòries de màfies dedicades al tràfic d’éssers humans que cobren, depenent de les condicions del viatge, entre 500 euros i 15.000 euros per una travessia plena de perills. Per neutralitzar l’acció d’aquestes organitzacions, un grup de policies, guàrdies civils i, sobretot, agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) col·laboren i operen amb serveis similars de països de la zona amb l’objectiu de neutralitzar els gestors clandestins dels fluxos migratoris i disposar d’informació de primera mà per actuar.
La missió del CNI resulta del tot necessària, però és també del tot insuficient. No pas menys de 300.000 persones es troben de passada en països amb debilitats estructurals manifestes a l’espera de fer el salt a les Canàries –una de les rutes de migració més perilloses del món– i altres destinacions, a expenses d’organitzacions criminals que controlen el cicle complet de captació i concentració dels que han pagat per embarcar-se en un viatge en condicions sempre precàries. Amb l’afegit que molts dels migrants que arriben a les Canàries no pretenen instal·lar-se a Espanya, sinó que aspiren a arribar a altres països europeus.
Passa, doncs, que el desplaçament d’efectius del CNI cal considerar-lo com una iniciativa lloable que s’ha d’aplaudir, però és una tasca incompleta si tenim en compte que, en última instància, l’activitat de les màfies és un problema que només es pot emprendre si es gestiona a escala europea. No és el desembarcament de migrants un problema que hagin d’afrontar en solitari els països del sud de la Unió Europea, sinó que competeix als Vint-i-set aportar-hi mitjans en origen. I en aquests escenaris és precís comptar amb interlocutors fiables per evitar que, per més controls que s’activin, s’allargui la tragèdia de les morts al mar o l’emmagatzematge de persones a les costes de destí, que és on es produeixen més arribades de migrants que són transportats per les màfies.
Segons l’Eurostat, els migrants irregulars a Europa ronden els 400.000 i cobreixen un ampli espectre que va de l’emigració econòmica fins als refugiats i potencials demandants d’asil, els que fugen de la guerra i les víctimes dels efectes del canvi climàtic. La diversitat de casos, la varietat de destinacions i els riscos que afronten els que busquen un futur millor rumb al nord requereix una cooperació que ha d’anar més enllà de la consideració simplista de la migració irregular com un problema de seguretat. És, sobretot, un problema humà, com plasma la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, la gestió dels quals necessita que un dispositiu europeu suficient neutralitzi les màfies i dissuadeixi els que s’embarquen en una aventura exposada a tota classe de riscos. N’hi ha prou amb escoltar el testimoni dels que en origen afronten el problema per arribar a la conclusió que només amb una implicació global europea seran realment fructíferes operacions com les que desenvolupen agents del CNI. Un repte global necessita una resposta global.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.