Editorial
L’indispensable pacte nuclear

La fins llavors inimaginable apagada del 28 d’abril, que va deixar sense llum tot Espanya a excepció de les Canàries i les Balears, va provocar el desconcert entre els ciutadans i va suposar, alhora, un clar senyal d’alarma entorn del funcionament, les capacitats i la seguretat del sistema de subministrament elèctric. Aquell greu incident va propiciar, també, el ressorgiment del debat sobre l’energia nuclear i la necessitat d’allargar la vida de les centrals espanyoles, el tancament de les quals va ser acordat fa nou anys i que s’hauria de produir de manera escalonada durant el període 2027-2035.
Avui dia tant el sector elèctric com el Govern saben perfectament que, per garantir un subministrament suficient i fiable als usuaris, s’ha de seguir comptant, almenys durant uns quants anys, amb la contribució de les centrals nuclears. Aquestes centrals són propietat sobretot d’Iberdrola i Endesa, així com de Naturgy i EPD, que hi tenen algunes participacions minoritàries. Ara, l’indispensable pacte entre les companyies i l’Executiu de Pedro Sánchez sobre les condicions perquè les centrals nuclears segueixin funcionant està encallat. De manera incomprensible per als ciutadans, el diàleg està en punt mort, bloquejat per l’afany de les dues parts d’imposar les seves regles, en un absurd i irresponsable joc del gat i la rata.
Va ser Sánchez qui va fixar les línies vermelles del Govern per arribar a un acord amb el sector de l’energia nuclear. Són tres: que es garanteixi la seguretat de les centrals nuclears, que s’asseguri igualment la seguretat del subministrament als usuaris i, fonamentalment, que el cost de seguir comptant amb l’energia nuclear no es traslladi a la factura de la llum. L’Executiu tampoc sembla que estigui disposat a rebaixar els costosos impostos i taxes que en l’actualitat paguen les centrals nuclears. Les companyies elèctriques, per la seva banda, argumenten que no disposen de prou marge per absorbir en solitari els costos de mantenir l’activitat de les centrals. Per a aquestes companyies, remarquen, no resulta rendible donar-los continuïtat si ni el Govern –via rebaixes fiscals– ni l’usuari –mitjançant l’increment a la factura de la llum– assumeixen una part dels costos. Amb la intenció d’exercir pressió sobre les empreses elèctriques, l’Executiu espanyol va assenyalar públicament que, des del seu punt de vista, dilatar la vida de les centrals nuclears no és imprescindible per garantir el subministrament d’electricitat i evitar que es repeteixin incidents com l’apagada que hi va haver a l’abril.
És completament necessari que el Govern i les companyies elèctriques abandonin les maniobres de caràcter tàctic i comencin de seguida a treballar de manera seriosa, lleial i constructiva en l’acord per posposar el tancament de les centrals. La prioritat del Govern i de la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha de ser, per sobre de qualsevol altra consideració, aconseguir que el subministrament sigui suficient i fiable. La discussió, que ha d’esquivar els prejudicis ideològics, s’ha de desenvolupar amb celeritat, ja que el començament dels tancaments programats està cada vegada més a prop. Per la seva banda, les elèctriques han d’evitar la temptació d’aprofitar aquestes circumstàncies per, relegant l’interès general, mirar d’aplicar exigències econòmiques gaire desmesurades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.