Sánchez segueix, Feijóo espera

Notícies relacionades

Temperar el clima polític

Millor l’acord que la guerra

He fet l’experiment de superposar les dues compareixences, ja que es van contraprogramar. Sánchez detallava i Feijóo generalitzava, en els dos casos per amagar la realitat d’una supervivència improbable i d’un desembarcament postergat. El PP vol que l’okupa desallotgi el palau, però l’inquilí té contracte en vigor tot i que amb prou feines li arriba per pagar el lloguer. "Les legislatures duren quatre anys", repeteix oblidant que va arribar al poder escurçant radicalment un mandat de Rajoy per la meitat. No és l’única incongruència de qui parla sense gaire serietat de substituir els pressupostos inassolibles pels fons europeus. O que presumeix d’"una renda de les famílies un 9% més alta que el 2018", oblidant que el preu de la vivenda ha pujat un 84% en el mateix període.

Per contra, Feijóo està ancorat en l’apagada, com si la seva exposició mancada d’empenta fos la seqüela d’un tall d’energia. Sánchez acapara l’atenció, amb el seu agosarat "cent milions de persones que venen a Espanya no poden estar equivocades". L’equivocació correspon al país que s’empassa aquest flux sense advertir les conseqüències. Al PSOE li convé que el votin tots els beneficiaris del turisme, perquè li costarà ser recolzat per alguna de les seves víctimes també milionàries. El president s’atribueix les medalles de natació artística en el balanç d’acció de Govern, ni Trump hauria arribat tan lluny. Sense pressupostos, amb els aliats transformats en enemics, planta cara a un rival paralitzat perquè, al cap i a la fi, Sánchez només admet l’ensopegada d’"aquest cas de corrupció".